Publicitat
Publicitat

VISCA EL SISTEMA

Els brioixos de don Mariano

L'onada salvatge de retallades que ha aprovat aquesta setmana el govern del PP han esmolat, com calia esperar, l'enginy del gremi dels columnistes i opinadors, al qual no cal dir que m'honoro de pertànyer. Cada dia al matí, quan em veig al mirall, em miro fixament als ulls i em dic: "Ets columnista, tio". I ja se'm queda un somriure d'orella a orella que no se me'n va en tota la jornada.

Però el que dèiem: que les estretors estimulen el magí, i aquests dies l'arsenal de les figures retòriques ha anat que volava: quins símils! Quines metàfores! Quines hipàl·lages! Quins anacoluts i quina remor de rems, Ramon, quan rimes! Les mateixes retallades i la trista figura de Mariano Rajoy han estat els motius d'inspiració predilecta, i les comparacions entre don Mariano i figures històriques de tota casta i condició (des d'emperadors fins a mafiosos) han estat d'una brillantor més que considerable.

Com que un servidor, humilment, no vol ser menys que els seus col·legues més inspirats, diré que, a mi, el president espanyol em recorda la reina Maria Antonieta. La ulcerosa ocurrència que va amollar Rajoy dimecres al Congrés, segons la qual la rebaixa de la prestació de l'atur en realitat constitueix un incentiu per trobar feina, és de les que mereixen passar directament als annals, i mai més ben dit, de la història universal de la infàmia. Al pobre Mariano només li va faltar recomanar als gairebé cins milions d'aturats que s'encomanessin a sant Judes, el patró dels casos difícils, perquè del govern no poden esperar-ne més que disgustos i menyspreus d'aquesta envergadura.

Un menyspreu que, com deia, recorda un dels episodis més famosos (i més desgraciats) que s'atribueixen a la biografia de Maria Antonieta, la princesa austríaca esdevinguda reina de França per virtut del seu matrimoni amb el monarca Lluís XVI. A París havien esclatat les revoltes que desembocarien en allò que coneixem com la Revolució Francesa, i un cortesà va voler avisar la reina que el poble s'havia llançat al carrer perquè no tenia pa per menjar. La llegenda afirma que, sense immutar-se, Maria Antonieta va replicar: "Doncs, si no tenen pa, que mengin brioixos". Per ser com el nostre Mariano, li va faltar afegir que la manca de pa podia ser un incentiu per iniciar una salutífera dieta d'aprimament, però tot i així la comparació em penso que s'aguanta.

El problema, com és sabut, és que tant Maria Antonieta com el seu reial espòs van fer poc després la fi del cagaelàstics, quan la turbamulta exaltada va fer rodar les seves coronades testes al peu de la guillotina. Aquí també ens podem marcar una metàfora de nivell a compte del futur de don Mariano, que pinta més curt que la cua d'un conill. Ens queda l'interrogant de qui faria de Robespierre: frau Merkel o José María Aznar? S'admeten apostes, va.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT