Les bruixes

Mai una paràbola havia sigut tan ajustada com crema de bruixes. Crema de bruixes. Les cremaven perquè feien bruixeria o perquè algú deia que en feien. La bruixeria la feien per guarir, per canviar el destí de les persones, per fer mal als enemics almenys amb la intenció. La bruixeria desafiava la llei de Déu. Tots els que desafien la llei de Déu, la llei sagrada, la que tenim des de fa segles, són blasfems i han de pagar-ho. Crema de bruixes. Cap paràbola com aquesta. En pots dir censura, en pots dir establiment, en pots dir sistema, en pots dir cort (reial, no pas de porcs). La llei deia que no podies mirar pornografia, que al cine no hi havia d’haver petons o diàlegs immorals. Era la llei. No es podia canviar la llei. I de cop algú deia: “Oh, mira, la llei ha canviat”. Sí, sí, és que aquesta llei era retrògrada. Ja podeu mirar pornografia, recordes quan la censura deia que aquests dos adúlters, en aquesta pel·lícula, havien de ser germans? Ah, sí, això és del passat. I ara? Ara a les pel·lícules hi diem “cony” i “collons” i hi veiem tota mena de plans curts. Però te’n vas al Marroc? Vigila, si ets gai. Un gai al Marroc és una bruixa. Vigila amb l’alcohol. No, no, de moment no es queixen gaire. Que es fotin. Ja demanaran la igualtat d’aquí dues generacions.

Tres persones a qui mai he votat seran cremades per bruixes. Van fer bruixeria. Van fer possible un succedani de referèndum, que és el referèndum que la llei espanyola ens prohibeix. Per què? Perquè seria un precedent. Si tothom demana pa no tindrem prou forns, val més que el pa el repartim sempre nosaltres. Que protestin. Ja es cansaran. Ningú és un heroi per sempre. Ja amagaran l’escombra. El que passa és que qui signa aquestes ratlles ha participat de l’aquelarre. Ells van preparar les herbes, la poció. Jo me la vaig beure amb molt de gust. En tinc les fotos. Em sento millor des que me l’he pres. Què faran amb mi?