Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

El comiat

Passades les dotze de la nit de dissabte vam poder veure un d'aquells grans moments televisius que passen molt de tant en tant. Històric. A TV3 van connectar en directe amb la gespa del Camp Nou, on Pep Guardiola passejava amb la seva família acomiadant-se d'un estadi ja completament buit. El temple en silenci. Era una imatge insòlita però carregada d'un gran simbolisme. L'adéu més íntim de Guardiola envoltat dels seus. Dels que sempre li han fet costat. Que no l'han traït mai. Que l'han acompanyat en aquest fantàstic viatge que l'ha buidat tant. Sense Sandros, Messis ni Titos.

Els Guardiola, tota la família, semblava que estiguessin repassant els últims racons d'aquest escenari que han dominat aquests últims quatre anys i que els ha acabat retent homenatge de manera incondicional. Com si això ja no fos el Barça i comencés a ser un club normal. Era com si en Pep i companyia intentessin omplir el seu disc dur de fotografies mentals d'aquelles que vols mantenir tota la vida. Durant un quart d'hora llarg, vam assistir a la passejada, a les anades i vingudes, a posar-se bé davant les càmeres que encara hi havia a peu de gespa. Amb pocs comentaris. No calia explicar gran cosa. Abraçades, petons i gestos de complicitat. Feina feta. Una escena sense gaire ritme si voleu, una de les màximes de la televisió, però amb una càrrega emotiva brutal. Memorable. Per un moment, la televisió es va convertir en un intrús, penetrant en la intimitat més familiar en un dia ben especial per a tot el barcelonisme. La imatge tenia més força que les moltes i moltes frases de les centenars de rodes de premsa que ha protagonitzat el tècnic de Santpedor.

Uns passegen pels camps en silenci amb la certesa que comença una nova etapa, mentre d'altres esperen àrbitres als pàrquings. I tot el clan Guardiola es va acabar fent la foto davant les banquetes. Com un equip de futbol. El Pep Team de debò.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT