Publicitat
Publicitat

AL FINAL

El corrupte valent i el corrupte covard

És possible que la vida, estimat lector, encara no t'hagi ofert l'oportunitat d'assolir una posició amb prou poder per plantejar-te seriosament fer-te corrupte.

Hauràs fet alguna trampa aquí o allà però, sumat i restat, res que et pugui resoldre la vida. Per tant, dubto que puguis saber quina mena de corrupte series, si un de valent o un de covard. L'actualitat ens va mostrant molts sistemes d'apropiació del diner públic. Des dels ja mítics Bigotes o Palau de la Música fins al cas Pretòria, els guanys estratosfèrics de caixes d'estalvi en fallida o l'última incorporació, el possible cas de la Diputació de Barcelona. Un dia els historiadors ens explicaran per què el nostre ecosistema institucional generava una tan gran varietat de fauna corrupta. Mentrestant, jo, modestament, he volgut contribuir a l'anàlisi del fenomen dividint aquesta rica tipologia en dues grans categories: la corrupció de dretes i la corrupció d'esquerres o, com titulo, el corrupte valent i el corrupte covard. M'explico. El corrupte valent actua sol o en grups molt reduïts. És impulsiu i astut. Descobreix una escletxa per fer un negoci i s'hi arrisca. Per això en dic de dretes, perquè creu en la iniciativa individual. S'aprofita de les institucions però hi maniobra al marge. En l'extrem oposat hi ha el corrupte d'esquerres, aquell que se suma a una pràctica discreta però més o menys general. És, per tant, un corrupte gregari, orgànic, institucional. L'un és espavilat, l'altre és idiota. De quina mena series tu?

És possible que no ho descobreixis fins que t'enxampin. El corrupte valent és molt conscient del risc que assumeix i, quan el descobreixen, entén de seguida el seu fracàs. En canvi, quan l'enxampen, el corrupte orgànic queda desconcertat. No sabia que allò fos delicte. Covard com és, s'enganya. Creia que, gran o petita, tothom s'enduia una motxilla.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT