Publicitat
Publicitat

Els danys col·laterals al Pakistan

La mort de Bin Laden marca per als EUA el començament de la fi de la guerra a l'Afganistan. Per això resulta particularment preocupant el fet que les relacions entre els EUA i el Pakistan, ja prou complicades, aviat es veuran sotmeses a prova com mai fins ara.

La decisió del president Obama de treure les tropes de l'Afganistan ja era ben coneguda abans de diumenge passat. Fa uns mesos va prometre que la retirada de les tropes començaria al juliol, i tot i que el ritme de sortida encara no està fixat, un seguit de canvis en els alts càrrecs de l'administració ja indicava la setmana passada que Obama vol girar full ràpidament. Robert Gates, secretari d'estat de Defensa dels EUA, es retira el 30 de juny. Es diu que el seu successor, l'actual director de la CIA, Leon Panetta, no creu que les tropes nord-americanes a l'Afganistan puguin garantir amb un cost acceptable una estabilitat perdurable al país. A això cal afegir-hi que el general David Petraeus, cap de les tropes nord-americanes a l'Afganistan, ocuparà la vacant de Panetta a la CIA. O sigui que l'home que més apostava per una presència llarga en aquest país n'estarà allunyat, a la seu de la CIA, a Langley, Virgínia. D'aquests moviments en resultarà un equip de seguretat que segurament preferirà retallar costos en Defensa que ampliar el suport al govern de Hamid Karzai.

La retirada de les tropes, cada cop més popular entre una població cansada de guerres i entre els representants polítics -tant demòcrates com republicans-, suposa, però, un perill polític per a Obama en vistes de la seva reelecció als comicis de l'any que ve: l'exposa a acusacions de falta de duresa i determinació. L'ordre de matar Bin Laden li proporciona la resposta contundent.

El segon canvi significatiu ara que Bin Laden és mort és una brusca deterioració de les relacions dels EUA amb el Pakistan. A Washigton continuarà la controvèrsia sobre com és possible que els serveis de seguretat del Pakistan no sabessin que Bin Laden vivia en una fortalesa feta a la seva mida a menys de 60 quilòmetres al nord de la capital. Potser mai no tindrem la resposta, però està clar que, per a aquesta missió d'alt risc, l'administració Obama no tenia cap confiança en el Pakistan. Washington no va informar aquest país de l'operació fins que l'helicòpter que portava el cos de Bin Laden no va deixar l'espai aeri del Pakistan. Obligats a triar entre la mala fe i la incompetència per explicar la seva incapacitat de trobar Bin Laden, els serveis secrets del Pakistan, l'ISI, han triat la incompetència. Per refusar les acusacions que afirmen que els oficials superiors de l'ISI juguen a dues bandes en la guerra dels EUA contra Al-Qaida i els talibans, els diplomàtics del Pakistan repeteixen que va ser el Pakistan qui el 2003 va detenir Khalid Shaikh Mohammed, líder d'Al-Qaida, a qui s'ha identificat sovint com l'arquitecte dels atemptats de l'11-S. A Washington, aquesta defensa no farà perdre força a les exigències d'una investigació sobre la complicitat del Pakistan amb Al-Qaida i d'una revisió dels milionaris ajuts civils, governamentals i militars anuals a Islamabad. Les sospites nord-americanes sobre el grau de compromís del Pakistan amb els esforços antiterroristes dels EUA no són noves, però últimament l'administració Obama s'ha mostrat molt discreta. L'almirall Mike Mullen, cap de l'estat major conjunt dels EUA, ha visitat l'Afganistan més de vint cops per treballar amb el general pakistanès Ashfaq Kayani per superar les dècades de sospita mútua, una desconfiança que es va accentuar amb la invasió nord-americana de l'Afganistan el 2001.

Fa dues setmanes, després d'una visita al Pakistan, Mullen va omplir titulars acusant la intel·ligència pakistanesa de mantenir "una relació llarga i estable" amb una xarxa de milícies islàmiques que "proporciona suport, fons i entrenament a combatents que maten nord-americans". Kayani va negar els càrrecs i els va qualificar de "propaganda adversa". L'acusació de donar suport a les milícies islàmiques que han sentit molts americans són una cosa, i la de donar refugi a Bin Laden en un suburbi d'Islamabad una altra de ben diferent. La majoria dels oficials d'alta graduació s'adonen que quan es tracta de combatre els terroristes islàmics a l'Àsia del Sud, les relacions entre els EUA i el Pakistan són massa importants per fallar.

Quan John Brennan, conseller principal d'Obama en lluita antiterrorista, va comparèixer davant les càmeres per parlar de l'operació de matar Bin Laden, no va acusar de res el Pakistan, i va assenyalar que des de l'11-S aquest país ha capturat o matat més terroristes que cap altre. Hi ha qui ha afirmat, a més, que el Pakistan és un objectiu permanent del terrorisme islàmic.

Conscient que els mitjans de comunicació dels EUA i alguns dels seus representants polítics no seran tan comprensius, alts càrrecs de l'administració de totes dues bandes s'han afanyat a limitar els danys. El president pakistanès, Asif Ali Zardari, ha escrit a The Washington Post que reafirma el suport del Pakistan a les iniciatives antiterroristes dels EUA. El president del Comitè de Relacions Exteriors del Senat, John Kerry, també ha fet unes declaracions, "animat" per les manifestacions dels líders pakistanesos.

Però a totes dues bandes hi ha qui atia les flames. Pervez Musharraf, l'antic president del Pakistan, va qualificar la mort de Bin Laden de "pas positiu", però es va queixar que s'havia violat la sobirania del Pakistan. El senador demòcrata Frank Lautenberg va demanar la suspensió immediata de 3.000 milions de dòlars d'ajuts "fins que el Congrés i els ciutadans no estiguem segurs que el govern pakistanès no protegeix terroristes". No ha calgut l'ajuda del Pakistan per matar Ossama bin Laden, però això no hauria de fer creure ningú a Washington que el Pakistan no és un soci essencial per continuar la lluita contra els terroristes islàmics.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT