Publicitat
Publicitat

L'EDITORIAL

El dèficit fiscal: una injustícia flagrant en temps de retallades

De manera inesperada, sense que constés en cap guió previ, el conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, va revelar ahir un dels secrets més ben guardats: l'actualització del dèficit fiscal de Catalunya respecte a l'Estat en el primer any d'entrada en vigor del nou sistema de finançament, el 2009. Aquell any, i segons els càlculs del PSC, la Generalitat va obtenir 2.421 milions addicionals. Doncs bé, tot i això, si el dèficit fiscal l'any 2005 estava situat en el 8,3% del PIB, l'any 2009 va ser encara una dècima més alt, d'un 8,4%. Les consideracions que mereixen aquestes xifres són moltes i variades. En primer lloc, evidencien que el dèficit fiscal és un problema estructural que no respon de manera exclusiva a un sistema de finançament més o menys insuficient o més o menys injust. En el cas concret del 2009, és evident que l'Estat va destinar més diners al finançament de la Generalitat, però segurament també en va restar de les inversions ordinàries, de manera que neutralitzava qualsevol efecte positiu en el càlcul del dèficit. De fet, Mas-Colell va explicar ahir que mentre els ingressos que va generar Catalunya el 2009 eren el 19,25%, la despesa de l'Estat només representa el 14,14%. Aquest decalatge és el que explica un dèficit que és insostenible per a qualsevol economia. A la pràctica, Catalunya competeix amb una mà lligada a l'esquena davant altres economies d'una magnitud similar en què, com passa a Alemanya, els dèficits fiscals estan limitats per llei.

Mas-Colell tampoc va escollir la data a l'atzar: demà es voten al Parlament les conclusions de la comissió del concert. La conclusió és clara: cap reforma del sistema de finançament de règim comú resoldrà aquesta injustícia flagrant. Només un pacte que permeti a Catalunya recaptar tots els impostos i tenir la clau de la caixa pot revertir una situació que, en un context de retallades socials, resulta encara més feridora per a una immensa majoria dels catalans, al marge del color polític.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT