La dignitat i saviesa d’una dona de la neteja
ESCOLTO A L’Hoy por hoy l’entrevista de Gemma Nierga a la Carmen, una dona del servei de neteja d’un parc de Sevilla que s’ha fet famosa per un dia. La policia va trobar-hi una dona morta, va concloure que era un suïcidi i no va recollir cap prova. La Carmen, quan ho netejava, va trobar restes que li van semblar rellevants, i com que és una addicta a CSI, les va recollir amb una bossa de plàstic a la mà per no deixar-hi rastre i les va guardar. Era un homicidi, i la investigadora amateur ha ajudat a resoldre el cas.
És saludable que entrin noves veus als mitjans i no parlem sempre els mateixos. La Carmen és sàvia, té un sentit de la responsabilitat agut, va anar més enllà de les seves funcions com a netejadora i va col·laborar com a ciutadana compromesa. De seguida, sense que l’hi demanin, improvisa paraules de consol molt sentides per a la família de la víctima. Li preocupa que ara a partir de la seva epopeia es critiqui la policia, i els defensa aferrissadament, diu que tots som humans, i que el fet que ella ajudés no ha de servir per atacar la deixadesa inicial dels investigadors. Presumeix que fa gairebé trenta anys que neteja el parc i se sent orgullosa de deixar-lo net com una patena cada dia. I confessa que hauria volgut estudiar medicina, però no va poder, i ara té el desig de poder presenciar una autòpsia, de tantes que n’ha vist a la seva sèrie preferida.
A vegades els periodistes menystenim persones anònimes i sobrevalorem professionals de la paraula que de tan professionals ja les han gastades totes. I quan la ràdio, un mitjà excel·lent en què els oients hi posen la cirereta i les trucades sempre enriqueixen el contingut, s’acosta a la vida pura, tot agafa una altra dimensió. La veritat, la sinceritat i l’espontaneïtat són impagables.
