Per fi ensenyen els draps bruts

Diumenge el 30 minuts emetia un reportatge d’Ardcash Productions que mostrava la cara no oficial de l’Aràbia Saudita. Un país que manté aliances amb les grans potències mundials però que amaga un sistema polític sinistre. L’Aràbia Saudita, al descobert s’ha pogut gravar gràcies a la perícia i el risc d’una xarxa clandestina d’activistes del país, que amb càmeres ocultes han captat instants que fan esgarrifar. És un reportatge que està en la mateixa línia d’un altre que el 30 minuts va emetre fa setmanes, Embarassades i encadenades, on mostrava la situació d’esclavatge, maltractaments i vulneració dels drets humans que pateixen les dones als Emirats Àrabs.

Molts d’aquests països de la península Aràbiga és habitual que apareguin en els mitjans d’Occident i se’n mostri un vessant falsament tolerant. Portem desenes de reportatges on periodistes van a visitar europeus instal·lats en aquests països perquè hi han trobat oportunitats professionals molt ben remunerades. I aleshores tornem a la cançoneta de sempre de descobrir la cara més amable i opulenta de les grans ciutats, una terra d’oportunitats i prosperitat. Futbolistes, empresaris, treballadors inquiets ens expliquen que bé que viuen, que ràpid que s’hi han adaptat i que bé que els tracten. Com a molt, es visita algun barri desfavorit perquè no sigui dit i se’n marxa de seguida amb la resignació que aquests contrastos hi són en totes les ciutats del món.

La cara oculta de l’Aràbia Saudita que ens va descobrir el 30 minuts feia esgarrifar: executats penjats pel carrer per atemorir els ciutadans, decapitacions sense judici previ amb un sabre enmig d’una plaça, fuetades i lapidacions, agressions molt violentes contra dones que passegen pel carrer o compren en botigues. La policia religiosa té atemorida la població.

El reportatge oferia un contrast molt cru: ens mostrava com els grans mandataris d’Occident estableixen vincles amb l’Aràbia Saudita i, paral·lelament, ens ensenyava com s’hi adoctrinen els nens amb consignes d’odi contra Occident. El periodista Eduard Sanjuán, director del programa de TV3, posava èmfasi a l’inici en una paradoxa: mentre intentem combatre Daeix establim vincles econòmics i geoestratègics amb països que comparteixen el seu ideari intransigent i opressiu basat en el terror i la violència.

És un luxe que diumenge rere diumenge des de fa trenta-dos anys el 30 minuts ens obri una finestra de realitat i coneixement que ens permet entendre aquest món on vivim, o si més no astorar-nos.