'La fallera major': carta a Rita Barberá
Em costa no veure-la com una falla que porta 24 anys plantà al balcó de l’Ajuntament de València. Una falla que ha sigut modelada agafant el pentinat de Montserrat Caballé i la cara de Plácido Domingo, una falla amb la veu de Joe Cocker i amb el bronzejat insolent de Julio Iglesias.
Una falla retocada, posteriorment, amb aquella opció de l’ordinador que permet augmentar al 140% la dimensió de tots els elements que la componen. La jesusgilització de la política valenciana té en vostè el seu màxim exponent. Personalitats abassegadores i desbocades que ho arrosseguen tot -també els vots- i que posen l’espontaneïtat i el carisma per sobre de la gestió. “Faci com jo i no es fiqui en política”, que deia Franco.
Producte dels anys de la postguerra, tant me la imagino en una pel·lícula de Berlanga com en un TBO. Vostè seria aquella mestressa de pensió de reputació dubtosa, de les que t’atipen i, si et despistes, ja t’han donat gat per llebre. O una d’aquelles mares autoritàries que als còmics de la nostra infància perseguien els seus fills amb la sabata a la mà. Una mamma valenciana. Matrona i mandona. Simpàtica amb els seus, malcarada amb els altres. Aquella gent que, quan te la trobes, no saps mai si trauran el mal geni o una de les seves riallades enrogallades, que encara tenen gust al tabac que havien fumat tota la vida.
Se li escapa un balanceig curiós, a vostè, quan camina. Com si mentalment anés repassant les notes d’algun pasdoble. Sempre vestida de roig, The woman in red, hiperbòlica fins i tot en els complements: arracades, collaret i braçalet de perles. Pot anar vestida de Loewe i amb una bossa de mà de Louis Vuitton, que sempre sembla que surti d’una botiga a l’engròs del carrer Trafalgar. Una diva d’estar per casa, que no serà mai la Barberá. Digueu-me Rita. Voteu-me Rita.
En l’estructura interna del PP, vostè és la fallera major. Va per lliure i no atén ordres de presidents ni secretaris generals. Un privilegi reservat a molt poca gent: falla i fallera al mateix temps. Com Cristiano Ronaldo, que és a la vegada toro i torero. I com Belén Esteban, la princesa del poble, ara ha sigut xiulada pels seus. Una, al plató de GH VIP ; l’altra, al caloret de les Falles. Veurem quines conseqüències tindrà ara que es presenta a les seves setenes eleccions consecutives. A les reines mare mai ha sigut fàcil destronar-les.
Quan portes tant temps a l’alcaldia, València et deu semblar una prolongació de casa teva. Potser això explica per què vostè va tenir el seu cotxe particular aparcat (i abandonat) durant 23 anys al garatge de l’Ajuntament. Que no se sàpiga on comença una cosa i on acaba l’altra.
P.D.
