Publicitat
Publicitat

Els guardians del referèndum

RECTIFICAR. La crítica pel tacticisme dels comuns és recurrent i, en bona part, justificada. Només cal repassar què deien en públic Colau, Pisarello i d’altres fa només tres anys, abans d’arribar al poder. Tot eren clams a favor del dret a decidir, la desobediència, superar el marc constitucional, etcètera. El viratge que ha fet l’esquerra alternativa s’ha aguditzat a mesura que ha conquerit quotes de poder, i a mesura que, contra la seva previsió, el dret a decidir ha passat del pla teòric al pràctic. Ara bé: rectificar en política no té res de dolent, i a Catalunya ho ha fet pràcticament tothom, començat pel sobiranisme, que després de les eleccions va decidir recuperar la pantalla passada del referèndum per reunir forces. Però una cosa és canviar de parer i una altra és la tàctica del calamar, és a dir, sembrar el paisatge de confusió i dubtes. Els partits de govern han de tenir posicions clares quan es debat una qüestió central. Entenc que els comuns tenen la sensació que el debat els ve imposat, i que voldrien fer lloc a la seva proposta -una república catalana en una Espanya confederal-. Però els agradi o no són els independentistes els que porten la iniciativa al carrer i al Parlament, i a més Espanya no està disposada -ni ho estarà en un futur raonable- a debatre un escenari confederal.

COJUNTURA. A mi m’hauria agradat veure els comuns implicats en el referèndum, cosa que potser hauria permès una pregunta més agradable a la seva orella, amb una referència a la possibilitat futura que la república catalana decidís lliurement el marc de relació amb l’Estat. En lloc d’això, han preferit, com els estruços, fer veure que el que està passant no és real, i mirar cap a una altra banda davant les amenaces repressives del govern del PP. La conjuntura no és fàcil. Colau esperava arreplegar vots d’un PSC decididament decantat cap a l’unionisme i una ERC incòmoda per l’acord amb el PDECat. Però amb la victòria de Pedro Sánchez, el PSC agitarà per enèsim cop la bandera del federalisme, i és possible que mantingui posicions -com el PSOE-. I sense donar suport al referèndum ja convocat, és molt difícil que els comuns conservin els vots independentistes que van aplegar en les eleccions municipals i generals. A tot això hi hem d’afegir que la gestió de Colau a l’alcaldia està lluny de ser considerada un èxit; només la feblesa de l’oposició li permet viure tranquil·la.

GUARDIANS. Els comuns tenen tres opcions. La primera és rentar-se les mans del procés sobiranista, esperar que els actes de força del govern espanyol arrasin l’actual majoria i obrin un escenari de regressió autonòmica. Això pot resultar llaminer per a alguns curts de vista, però no interessa a Colau, ni a Domènech, ni a Pablo Iglesias. Pensem-hi bé: el referèndum ja està convocat; si no es fa, serà perquè agents armats requisaran urnes i precintaran col·legis. És una imatge massa grotesca per mantenir-s’hi indiferent. La segona opció que tenen els comuns és convertir-se en guardians del dret a decidir, ajudar a legitimar el referèndum, formar-ne part, incidir en el resultat i en la seva gestió posterior. I finalment hi ha la tercera, sempre hi ha la tercera, que és fer una mica de cada, marejar la perdiu i prendre partit quan el guanyador estigui clar. Poc risc i astúcia. Però això, en aquest país, està una mica vist, no?

Més continguts de