Els guardians del regne
Tots prenem les nostres opcions en aquesta vida, generalment d’acord amb les nostres possibilitats. Succeeix amb les persones, amb les empreses, i fins i tot amb les mascotes. I ja no diguem amb els partits polítics, que assumeixen un paper o un altre a partir de la força que reben de les urnes.
La CUP és una formació que ha fet un creixement extraordinari en molt pocs anys, perquè ha sabut representar uns valors (fonamentalment, el de l’honestedat) que són difícils de trobar expressats amb una claredat tan manifesta, i fins i tot desafiadora, com la que han aportat els representants de la CUP en la seva encara curta, però intensa, trajectòria parlamentària. No tinc cap dubte que se’ls ha de felicitar per haver-ho sabut fet. I per haver-ho fet amb una sabata i una espardenya (i una sandàlia).
No tinc cap dubte, en definitiva, que la CUP fa un paper fins a un cert punt sanitós dins la política catalana. Tenen les idees clares, s’expressen més que bé i no deixen cap dubte sobre les seves opcions, que són radicalment democràtiques, independentistes i d’esquerres.
Tot això està molt bé. El que no s’entén tant és que al mateix temps, i amb un suport electoral suficient però no sobrat, la CUP decideixi erigir-se en àrbitre o guardià de la política catalana. Ara consideren necessari celebrar una assemblea oberta perquè les diputades (la dirigent Anna Gabriel parla sempre en femení, i molt bé i enhorabona) decideixin si voten o no a favor de la investidura d’Artur Mas com a president de la Generalitat. Al mateix temps posen al punt de mira altres dirigents rellevants de l’executiu Mas, com ara els consellers Felip Puig o Boi Ruiz.
Aquest articulista no té cap simpatia particular pels consellers esmentats, ni tan sols pel president Mas, però sí que té una pregunta que m’agradaria formular als cupaires: si no vaig errat, ells s’han presentat a uns comicis per presidir la Generalitat. Si hagués estat el cas, com ho haurien fet? Amb retallades o sense? Com governes si des de Madrid et fan malbé totes les teves previsions pressupostàries? No ho sé, és una pregunta que em faig. Mentrestant el temps passa, i la discussió sobre Artur Mas comença a ser totalment artificial.
Dit d’una altra manera, i si se’m permet ser clar, no hem arribat fins aquí per comprovar el grau de puresa ideològica de cadascú. Que la CUP i Convergència ocupen llocs perfectament i fins i tot diametralment allunyats en la seva manera d’organitzar el govern i la societat és un fet que sense ser gaire llestos havíem arribat a entendre. Però ho tornarem a dir. Es tracta de dues passes, i s’han de fer una darrere l’altra. Primer es decideix si es vol ser un país independent, i en cas que sigui així, a continuació es decideix quina configuració política ha de tenir aquest país. No és una discussió de noms, ni de persones. Primer una cosa i després l’altra, hauria de ser fàcil d’entendre. Però voler ocupar el lloc de guardians dels regne, tant a una banda com a l’altra, no serveix per a res. A veure si els haurem de fer un esquema en una pissarra.
