Publicitat
Publicitat

La insurrecció de la carn

Potser perquè era nét del gran desllorigador d'ànimes, Lucian Freud es va estimar més fixar-se en els cossos. Però tal com l'avi Sigmund es complaïa en les ànimes malaltes, ell buscava sempre els cossos més abonyegats, més flàccids, més ressecs, els cossos gastats per vides anodines o dures o, simplement, llargues. Semblava que li agradés navegar en mars de carn, en la sobreabundància de la carn, en la desfeta de la carn. I si alguna vegada es fixava en els vegetals, li agradava veure'ls esfilagarsats per falta de llum, degenerats per falta d'adob, embullats en un embardissament indestriable, vegetals d'hivernacle semiabandonat.

Les seves preferències eren per la carn, pels cossos també semiabandonats en espais sòrdids, en aquells interiors anglesos de llum trista, sobre catres amb llençols esbarriats, damunt sofàs abonyegats com els cossos. De tot, dels cossos, de la carn, dels interiors sòrdids anglesos, dels llits esbarriats, en pintava la presència inquietant, la massa i la textura, la llum i la fortor .

Però així com l'avi tot ho feia girar sobre la sexualitat, el nét no. Pintava, si calia, genitals fatigats, simplement físics, que a vegades podien ser desmesurats, però sempre eren només senzillament allà, com podia ser-hi un peu o una mà. Un membre més.

Per què interessa tant Lucian Freud? Doncs perquè la gent es vol sentir corroborada en la pròpia decadència. La gent vol veure com la carn dels altres també es transforma, com ho ha fet o comença a fer-ho la seva. No, encara no estic així. Estic grassa, però no pas fins a aquest extrem. Tinc el membre arrugat i revellit, però no pas com el d'aquest pobre home. M'arribarà algun dia? És aquest el camí de tota carn? Recordo la gran exposició barcelonina de fa uns anys. Una retrospectiva esplèndida visitada per autèntiques multituds. Els catàlegs es van exhaurir en quatre dies. Sí, la carn crida, la sordidesa de la carn. Lucian Freud, se sentia fascinat per la carn, com va dir un dia a un amic. Freud llegia el futur de la carn. Sempre ha agradat als humans conèixer el futur, encara que sigui terrible.

Lucian Freud, mort el passat 21 de juliol, havia nascut a Berlin el 1922, però es va exiliar a Londres amb els seus pares quan encara era una nen. Dibuixava molt bé i va rebre l'estricta educació en el realisme de les escoles d'art angleses. Va llegir el seu avi i va començar per fer una pintura surrealista, una mica perversa, però aviat es va anar decantant cap al realisme. Primer amb una tècnica plana, amb poca matèria, per acabar en un realisme matèric, ple de pasta. Però més que la tècnica, em sembla que li importava la icona que treia del model observat minuciosament i cruelment contemplat. Lucian Freud va saber veure com la presència de la carn s'erigia en bandera d'una autèntica insurrecció. I va donar testimoni d'aquesta insurrecció. Lluny de la dignitat de qualsevol mítica resurrecció gloriosa, la insurrecció de la carn per imposar la seva desagradable veritat.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT