19 de març: més Junts pel Sí?

QUAN ES VA COMENÇAR a parlar d’una candidatura sobiranista conjunta, el que va acabar sent Junts pel Sí, alguns pensaven que era una trampa per a Esquerra. El temps ha demostrat que en realitat era un trampolí. En termes electorals, el que va actuar com una trampa va ser el tripartit: Esquerra en va sortir encongida i només es va recuperar quan va aconseguir que l’electorat girés full. Esquerra aconsegueix atreure més votants de l’antiga Convergència quan s’hi abraça que quan s’hi enfronta. Junts pel Sí ha generat en l’electorat sobiranista la idea que hi ha un espai compartit, continu. Si això coincideix amb una crisi, per altres raons, de la proposta convergent, la posició d’Esquerra n’és la beneficiària. No sé si s’hauria de repetir Junts pel Sí. Crec que al sobiranisme no li convé perdre perímetre, i una ensulsiada del seu centredreta podria tenir aquest efecte. Però no crec que l’argument per descartar-ho sigui que és una trampa per a Esquerra, que a hores d’ara ja sembla tenir l’hegemonia en l’espai sobiranista. Ja hi ha gent que és de Junts pel Sí, més que qualsevol altra cosa. Si Esquerra vol ser el gran partit sobiranista, no és una trampa. És una oportunitat. (Si vol ser el gran partit de les esquerres, llavors no.)