Publicitat
Publicitat

La marea grisa

Un senyor gris per a una Espanya trista. Un home borrós enfrontat a un futur incert. Alguns li donen el condol perquè, després de perdre dues eleccions, li toqui governar ara. Però és el millor que li podia passar. Tot el que en vostè semblaven defectes, ara seran virtuts.

És cert que Zapatero va arribar al poder en un clima d'il·lusió i eufòria econòmica que vostè no es trobarà. Però aquest no és moment de somriures, de promeses ni de voler quedar bé amb tothom. Ja ha passat, també, l'època dels xulopiscines que lideraven la dreta al sud d'Europa. De Berlusconi i de Sarkozy. Arriba la marea grisa. El seu, senyor Rajoy, és el tarannà dels nous temps.

Ara no volem que ens governin des del talent, sinó des de l'esforç. No reclamem líders sobrats de qualitats, sinó pencaires que es llevin d'hora i llueixin valors com la seriositat o el sacrifici. La seva imatge austera i antiga, de funcionari de províncies de novel·la del segle XIX, és perfecta per si mai hem de tornar a la pesseta. No hi ha perill que li agafin els deliris de grandesa d'Aznar. No el veig casant la filla a l'Escorial, posant els peus a sobre la taula del president dels Estats Units o fent 2.000 abdominals diàries. En temps d'escassetat, preferim un líder ranci que ostentós. Algú que xeixegi les esses i tingui la mirada distreta, que un estadista telegènic i carismàtic.

Si no hi ha una gran sorpresa, l'elegiran president del govern espanyol diumenge de la setmana que ve. Aquell dia ens preguntarem com ha arribat fins aquí. Com s'ha convertit en líder, vostè que no n'era. Com ha resistit el pas del temps, mentre s'esfumaven els altres dirigents de la seva generació: Aznar, Acebes, Zaplana, Trillo, Matas, Camps. Després de vuit anys a l'oposició, li arriba l'hora de governar. L'hora que l'home borrós comenci a definir els seus perfils i es mulli tot el que no s'ha mullat fins ara.

No li pronostiquen una presidència plàcida, però estic segur que els seus assessors ja li han dit que en època de crisi hi ha dues coartades que no fallen mai. Com que manen els mercats, les bones decisions les haurà pres vostè, i les més doloroses, Angela Merkel. Les notícies econòmiques també estaran repartides: les negatives seran culpa dels socialistes que van deixar la caixa buida i les positives seran mèrit seu. Brots verds per a la marea grisa de Mariano Rajoy.

Sempre amb la mateixa pinta de ser el primer de la classe. Sempre més gran del que li corresponia per edat. 56 anys i t'he conegut sempre igual, que cantava en Raimon. I ara que porta 30 anys en política, es presenta com el canvi. Ja sabem de qui, però no de què.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT