Publicitat
Publicitat

Molt més que una taxa

Arriba per fi l'hora d'aprovar els pressupostos de la Generalitat, i creixen els nervis. Totes les partides són ara sensibles, però segurament cap com l'anomenada taxa turística, que va camí de convertir-se en l'estrella de l'edició d'enguany. Perquè el Govern, ara sí, ha estat valent i ha posat sobre la taula la necessitat imperiosa de recaptar una quantitat simbòlica per cada pernoctació hotelera a Catalunya. La reacció no s'ha fet esperar: al seu davant, en peu de guerra, s'ha trobat els hotelers, que s'han plantat amb uns quants arguments tan ridículs com surrealistes. El primer és que la taxa podria dissuadir molts turistes de visitar el nostre país, i posaria en perill els nivells de visites que tenim actualment. ¿De veritat algú es pot empassar aquesta fal·làcia segons la qual una família que es deixa al nostre país més de mil euros cada vegada que ve, deixarà de venir per dotze o divuit euros més? ¿Algú ens pot explicar algun cas d'algú que hagi canviat el seu viatge previst a Roma o a Venècia per la taxa turística que cobren allà, per cert, silenciosament i sense cap polèmica? Un altre argument molt curiós és que la taxa es pretén implantar sense el suport del sector: ¿i amb quin suport comptaven els ajustos de sanitat? I les retallades dels sous dels funcionaris, amb qui es van acordar?

Però l'argument més pervers és el que apel·la a la por -un vell truc-, dient que no es pot perjudicar l'únic sector que en aquests moments estira l'economia del nostre país. Potser ha arribat l'hora de recordar a aquest lobi que és exactament al revés, que és el país qui estira al turisme, i no pas el turisme el que estira al país. Potser cal deixar clar d'una vegada que els visitants vénen atrets pel nostre patrimoni: Miró, el Barça, Sant Jordi, el clima mediterrani, les ruïnes romanes o la gastronomia, tant és, i que els hotels tan sols complementen, i per cert molt bé, aquesta oferta meravellosa. I caldrà explicar que per estimular el turisme, i per tant les pernoctacions, s'han arribat a subvencionar grans premis de Fórmula 1, congressos de telefonia mòbil i tota mena d'esdeveniments amb diners de tots. Senyors hotelers, ara toca retornar una part d'allò que el país els ha donat i els segueix donant, per cert, sense necessitat que vostès ni els ciutadans es gratin la butxaca. Tot un privilegi que molts altres sectors no poden dir.

El sector ha corregut a trucar a la porta del novíssim ministre Soria, que s'ha oposat ràpidament a la taxa catalana amb la idea que als turistes "no se'ls pot fer pagar per venir", com si fins ara haguessin vingut de franc. I a Catalunya el PP ja ha anunciat que la taxa és "inadmissible". Es tracta, doncs, de molt més que una taxa. I estan en joc molt més que uns importantíssims 100 milions d'euros d'ingressos. Amb la taxa turística, el Govern es juga la seva fortalesa, la seva sobirania pressupostària i el pacte amb el seu principat aliat polític. Si no s'arronsa i la mesura s'aprova, guanyarà crèdit en un moment molt complicat. Ànims.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT