Corcuera ressuscita a La Sexta
Dimarts a la tarda, al magazín informatiu Más vale tarde de La Sexta, van convidar José Luis Corcuera, exministre de l’Interior en l’era de Felipe González, a parlar sobre la situació del PSOE i el paper de Pedro Sánchez. Va ser un exemple més de l’agressivitat informativa que s’està invertint contra el secretari general del partit a les televisions espanyoles. Però Corcuera, més que cenyir-se a l’entrevista que li pretenia fer Mamen Mendizábal, es va dedicar a fer un discurs irat amb fortes característiques egocèntriques pròpies d’un polític que ja fa catúfols. Un dels moments més grotescos va ser quan l’home es va posar a presumir de la seva estreta relació i influència sobre Felipe González. Explicava tot el que li va dir per telèfon l’última vegada que li va trucar, i un cop havia deixat anar tota l’arenga que li volia engegar per l’auricular, resulta que tot plegat va ser ben poca cosa: “Pero resulta que cuando lo llamé estaba bajando del avión en Colombia y no me pudo atender, así que la conversación quedó pospuesta”. Va exigir la dimissió de Pedro Sánchez, contra qui va carregar a tort i a dret: “¡Éste no se va ni con agua caliente!” Corcuera no parava: “Señorita, en cuanto acabe me pregunta”, li deia a la periodista, molest perquè intentava interrompre la seva verborrea per fer-li alguna pregunta. “Espere un segundo”, li repetia veient que ella no desistia de fer la seva feina.
José Luis Corcuera, implicat en el terrorisme d’estat per la seva vinculació amb la trama dels GAL, el ministre que es va gastar diners dels fons reservats comprant joies per als funcionaris de la seva confiança, s’asseia a la taula de la cadena progre per donar lliçons de política fent un monòleg bel·ligerant, caduc i conservador. Va rebre tothom, fins i tot Miquel Iceta: “¡Me molesta que venga Iceta, ese perdedor ‘cum laude’, y me diga lo que hay que hacer! ¡Pero como no voy a renegar del PSC!” Corcuera, en un to indignat, es penjava medalles sobre la seva categoria política i feia gala de les seves habilitats, desafiant qui fos a l’hora d’enfrontar-s’hi: “Yo derroto con mucha facilidad porque tengo mucha experiencia. No se aprende en la universidad, se aprende en la vida...”, deia en al·lusió clara als de Podem. Corcuera exigia un pacte del seu partit amb el PP.
A nivell televisiu, vam presenciar una mena de flash-back polític. Unes formes autoritàries que ja no s’estilen en l’àmbit mediàtic. Un espectacle ranci que a la mateixa presentadora se li va escapar de les mans. Recuperar aquests zombis de la política a la televisió serveix per comprovar un fet desesperant: quin és l’origen i la categoria política a Espanya. Personatges com aquest són els que van assentar les bases i van engegar una tradició. I davant la pantalla t’adones que d’aquella pols en surt aquest fang. I ja no et sorprèn res...
