Eduardo Inda i les vergonyes de La Sexta
Dissabte a La Sexta noche els espectadors vam presenciar una escena televisiva indigna d’una televisió que se les dóna d’oberta i progressista. I és que, per més lliçons d’ètica i professionalitat que vulgui donar Antonio García Ferreras (director de la cadena i cap d’informatius), el cert és que està donant un tracte de favor a Eduardo Inda impropi del que ha de ser un periodisme sensat i respectuós amb l’audiència. Eduardo Inda ha arribat a uns nivells tan baixos que el seu comportament s’acosta més a un col·laborador de la Stasi, potinejant en les clavegueres dels ministeris i informant-se de la vida privada d’altres periodistes. La Sexta el paga per oferir a les tertúlies tota la merda que Inda ha inventat i remenat amb impunitat i a conveniència.
L’estratègia d’Inda és dèspota i intimidatòria. Se sustenta en la calúmnia, l’insult, la interrupció i el masclisme per desacreditar els interlocutors.
Dissabte va carregar fort contra la tertuliana Ana Pardo de Vera, de Publico.es, arran d’una informació que havia publicat el diari ARA i que ella va citar. La periodista va llegir les conclusions del jutge fruit de la querella criminal que l’aleshores alcalde Xavier Trias va interposar contra Unidad Editorial (El Mundo) i Eduardo Inda. La periodista va recordar-li que el jutge havia especificat que la informació que va utilitzar Inda era falsa i no havia estat contrastada i que ell corria el risc d’asseure’s al banc dels acusats per aquella difamació. Inda, amb un somriure inquiet, la interrompia cridant en bucle les mateixes frases: “¡Te lo estás inventaaaandooo!”, “¡No tenéis ni ideeeeaaaaa!”, “¡Que sííííí! ¡Que síííí!” Pardo de Vera no es va arronsar i va continuar desmuntant les teories d’Inda, que insistia que Trias sí que tenia aquests comptes amagats. Acorralat, va contraatacar en el terreny personal: “¡A mí no me va a dar lecciones una señorita de Podemos, que vive en un pazo y que es la sobrina del vicepresidente de la Asociación de Hidalgos de España, que es lo más decimonónico que hay!” I repetia volent-la humiliar: “¡Eres una noble de Podemos! ¡Señora baronesa, me deja terminar! ¡Señora hidalga, deje hablar a los plebeyos como yo!” Inda la va acabar acusant d’estar imputada per la justícia (fet que és fals) i de mentir. Fa fàstic veure com La Sexta, per garantir l’espectacle, tolera aquesta actitud pròpia d’uns serveis secrets repressors, que s’informen de la vida dels periodistes, del que voten, d’on viuen i de qui són família a partir del moment que se senten descoberts. El presentador, Iñaki López, va exercir un paper tou i permissiu. En cap moment es va mostrar escandalitzat o molest per l’estratègia vil de menystenir en l’àmbit personal un altre col·laborador. Inda fa servir la intimidació mafiosa i uns recursos propis d’un règim dictatorial (incloent-hi la calúmnia), però García Ferreras n’és el còmplice.
