Subhasta de dones
Dilluns a la nit, a Catalunya, la major part de l’audiència va optar per veure en Bertín Osborne a Telecinco entrevistant l’Antonio Banderas a casa seva. La segona opció preferida va ser Cuatro, amb l’estrena d’una nova temporada del terrible dating show Granjero busca esposa.
Aquesta vegada el presenta Carlos Lozano, repescat com a personatge televisiu després del seu pas com a concursant per Gran Hermano VIP. Aquests antecedents, sumats a les seves dificultats per vocalitzar i al vocabulari limitat, el converteixen en un presentador deplorable. La dinàmica és la de sempre: un grup de suposats grangers solters han d’escollir entre un elenc de dones que es presenten com a candidates a convertir-se en les seves mullers. Més enllà de l’efectivitat del format a l’hora d’aparellar-los, es tracta d’una exhibició de personatges curts de gambals amb una conducta sexual que fa por i una habilitat més aviat distorsionada del que significa relacionar-se amb el sexe oposat. Aquesta vegada hi han inclòs una grangera per intentar dissimular la ferum masclista que destil·la tot el programa.
Granjero busca esposa presenta les candidates a cada granger fent-les desfilar i posant-les de costat com si es tractés d’un mercat d’esclaves. O un ramat de cabres, valorades per les seves mamelles i la seva dentadura com si fossin bèsties. Elles s’exhibeixen ufanoses i mostrant tota la carn possible, esperant ser les escollides. Presumeixen de la seva capacitat per donar atencions sexuals i domèstiques, menteixen sobre la seva descendència perquè els nens no dissuadeixin els grangers d’escollir-les i pregonen la seva disposició a deixar enrere la seva vida per instal·lar-se a la llar del mascle. Mentre les noies desfilen, els grangers fan comentaris bavosos sobre elles.
El ganxo des del punt de vista televisiu és l’exhibició del baix nivell intel·lectual de tots plegats. “Me llaman el ‘broker’ de Badajoz”, diu un d’ells després d’oferir cinquanta euros per una ovella. “Busco un rollo tipo ‘Ghost’ pero que no se muera, claro”, diu una noia sobre la seva relació ideal de parella. “Ellas no pueden saber que mi hijo es débil con la carne femenina”, diu un pare amoïnat pel tarannà del seu fill granger. “¡Las que tienen que estar nerviosas son ellas!”, exclama un adinerat granger. Un home gran busca una noia jove, al·legant que així hi haurà més bona sintonia amb els seus fills petits. Els menors també apareixen al programa i participen d’aquest espectacle degradant. És fàcil enganxar-se a Granjero busca esposa mirant per damunt les espatlles els que hi participen, burlant-se dels rucs que hi surten. És la tele que sap enganyar i reconfortar els que se senten intel·lectualment superiors davant d’aquesta deixalla. Però val la pena pensar en els que s’ho empassen com un patró de normalitat vital.
