Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

El nostre fred i el dels refugiats

EN MIQUEL BERNIS ens anuncia que ve l’ onada de fred més dura des de fa cinc anys, i el departament de Salut constata que la grip va creixent però encara no ha tocat sostre: s’esperen pics de l’epidèmia la setmana que ve, la més glaçada.

El que ens ha deixat glaçats aquesta setmana és veure les imatges dels refugiats a Grècia subsistint a 12 graus sota zero, dormint en tendes de campanya, amb unes mantes gelades. Qui no pugui empatitzar amb aquesta realitat i avergonyir-se dels mínims que no els garantim és que té el cor congelat.

Proposo que aprofitem aquests dies que estarem més tancats a casa, alguns amb la manteta al sofà i el termòmetre, per pensar en un extrem de desigualtat com aquest: el de com plantem cara a una cosa tan natural i previsible com el fred nosaltres i com ho han de fer aquestes persones que han fugit de la guerra i ara veuen que els neva sobre mullat. El nostre serà un fred dur però majoritàriament (aquí tenim encara pobresa energètica) combatut amb bones calefaccions, roba tèrmica i opcions d’anar sabent en directe les previsions per adequar-hi la nostra agenda. Quan el fred sigui màxim ens recomanaran que no sortim de casa: aquest és el moment clau per recordar com el cinisme europeu (Brusel·les no permet desplaçar al continent alguns milers de refugiats) impedeix a tots aquests desplaçats no sortir de casa, perquè no tenen casa, perquè viuen al carrer. Només en 15 dels 40 camps pensaven posar-hi calefacció. I si ens imaginem com seria el panorama sense les ONG i els voluntaris a peu de camps, els que apareixen amb mantes i tapen mínimament els forats de la vergonya, el fracàs assistencial és de jutjat de guàrdia. No ens podem cansar de repetir-ho. I de comparar-nos: no com a consol assumint que alguns ho passen molt pitjor, sinó com a crida urgent a l’actuació d’aquestes nostres institucions que actuen amb una sang tan freda.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT