Publicitat
Publicitat

VISCA EL SISTEMA

Amb els peus a terra

Don Mariano vol que la Santa Aliança sigui sòlida i duradora, i per això no s'ha descuidat de buscar-li una pota basca. Així ens ho han fet saber els dirigents del PNB, en anunciar que estan disposats a entrar "amb ministres i tot" al govern del PP que ens ve al damunt. Serà una situació sense precedents des dels temps de la República, que el president del partit basc, Iñigo Urkullu, justifica a causa "de la crisi econòmica i institucional". En efecte, hi ha una crisi tremenda, i unes carteretes ministerials poden ser força convenients per resistir millor el temporal. La caritat ben entesa, ja se sap, comença per un mateix: no oblidem la fonda arrel jesuítica del PNB. Urkullu també va dir que la crisi obliga a sospesar les coses tocant de peus a terra.

Cap fred, cor calent, puny ferm i peus a terra és justament el que recomana aquell timó que al president Mas li va regalar el seu pare i que va penjar al seu despatx. I amb els peus ben fitorats a terra, Duran i Lleida també ja ha dit que no hi haurà inconvenient per part de CiU a participar en el govern de Rajoy. A condició d'obtenir el pacte fiscal, això sí. És a dir, que cap problema. Don Mariano pot ser més avorrit que un dàtil de mar, però no és curt, i ha entès que, digui el que digui Aznar, el més convenient és defugir la bronca nacionalista: per tant, ofereix ministeris a canvi de pau política a Euskadi i Catalunya. Res de geometries variables: estabilitat, ordre, tranquil·litat a l'hora d'aprovar pressupostos, i missa diària per resar perquè la crisi no duri quatre anys més i s'acabi carregant també el nou ordre. Una Santa Aliança, efectivament, de les diferents centredretes hispàniques (suposant, que ja és suposar, que el PP sigui un partit centrat) que, per poc que els vents de la recuperació econòmica bufin a favor, pugui perfectament aguantar vuit o dotze anyets en el poder. I si a canvi cal posar una mica de peix dins el cove dels catalans (cada dia està més clar que el pacte fiscal no consistirà en una altra cosa), s'hi posa i llestos.

I la transició nacional? Doncs tot indica que haurà d'esperar una mica: no es poden tenir ministres a Madrid i al mateix temps embarcar-se en singladures sobiranistes. Peus a terra, peus a terra. Al cap i a la fi, ja ho va dir implícitament el mateix president Mas: els temes nacionals demanen paciència, i si per restituir la bandera de Companys han calgut 75 anys, imagineu-vos la independència.

Ja es veu, en resum, que tindrem els peus tan a terra que ens hi sortiran ulls de poll. Ara bé, també és cert que tot plegat obre camp per córrer per a les esquerres nacionals: tant Bildu, al País Basc, com ERC, aquí, tindran l'oportunitat d'ocupar una part de l'espai que PNB i CiU deixin en l'àmbit de la reivindicació nacional. Perquè, per molt que Rajoy s'estimi més evitar-la, la col·lisió entre els projectes nacionals d'Espanya, de Catalunya i d'Euskadi se seguirà produint, i cada dia amb més estrèpit. Perquè d'això ja se n'encarrega el seu propi partit.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT