Un pilot optimista

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsM’ha sorprès. Esperava que el general Berenguer, cap del Govern, acomiadaria l’any 1930 amb menys aspror del que ho ha fet en les seves declaracions als periodistes. Sense que es pugui dir que li hagi dedicat cap insult violent, li ha lliurat els passaports amb una evident complaença. És humà de no acontentar-se mai amb la pròpia sort i no hi ha cap motiu perquè els presidents del Consell de ministres siguin excepcions d’aquesta regla. Haver capejat un temporal sembla que és un motiu de satisfacció per al pilot que, gràcies a l’atzar o gràcies a la seva perícia, ha salvat el vaixell i els tripulants... Tant ho sembla, que les ermites de la costa són plenes d’exvots que palesen l’agraïment dels navegants que han sortit d’un perill, que han escapat de la còlera dels elements. Però, pel que s’endevina, el general Berenguer no pertany a aquesta mena de pilots que, en comparar el que han salvat -l’embarcació i la pell- amb el que han perdut -l’arboradura, una part de càrrega, etc.- experimenten una esgarrifança d’alegria. No li en fem cap retret. En el fons, no és sinó una qüestió de temperament. Els pilots que es delecten en recordar el perill que han evitat són pessimistes. Els que -tipus Berenguer- es queixen de la part d’enuig i de sacseig que no han pogut estalviar-se, són optimistes. Són optimistes perquè suposen que en l’esdevenidor encara podran navegar amb menys molèsties o esquivar-les amb més gràcia. Potser sí... Tanmateix, l’esdevenidor no és el nostre domini. Pertany a les pitonisses i a les tiradores de cartes.