Publicitat
Publicitat

VISCA EL SISTEMA

Els piròmans de guàrdia

Fa un parell de dies, amb motiu de la presentació d'un seu llibre sobre la negociació política que ha dut a terme el govern d'Espanya amb ETA en els últims anys, el president dels socialistes bascos, Jesús Eguiguren, va aprofitar per transmetre uns quants missatges sobre el procés de pau a Euskadi. Eguiguren (que ha tingut un paper clau en el llarg camí polític que ha desembocat en l'abandonament de la violència per part dels etarres, i que a canvi ha hagut de sofrir que li diguessin literalment de tot, des de terrorista fins a maltractador) va avisar que el que convé en el moment actual és "calma, responsabilitat i un govern que sigui conscient que està jugant amb foc". També va afirmar que ara, en absència de violència, és l'hora de "parlar de tot" i d'actuar "amb generositat". I va deixar caure una sospita: "No tinc motius per confiar en el nou executiu del PP -va dir Eguiguren-, però hi confio perquè s'hi juguen el futur d'Espanya".

Eguiguren, per descomptat, parla des d'una posició de partit, però lamentablement sembla tenir tota la raó quan no troba motius per atorgar confiança al PP pel que fa a la gestió política de la fi del terrorisme etarra. N'hi ha prou de contemplar el sainet lamentable que s'ha produït entorn de la (no) constitució del grup parlamentari d'Amaiur al Congrés per constatar que les hosts de Don Mariano es mantenen fermes en la seva línia de sempre: duro y a la cabeza , per dir-ho com Roberto Alcázar y Pedrín. A l'enemic ni aigua, ni tan sols en el cas que tingui l'ocurrència de declarar l'alto el foc. Amb l'arribada d'Amaiur a les Corts espanyoles, la premsa afí al PP, que cada vegada és més afí i menys premsa, ha trobat un plat suculent que devora a bocinades. Carn per a les feres. Dia rere dia, el consuetudinari eixam de tertulians, opinadors, editorialistes i xarlatans constitucionals construeix un tobogan retòric a base de florides metàfores ( la serpiente en el Jardín de la Democracia , i altres agudeses d'aquest estil), perquè a continuació ses senyories del PP s'hi deixin lliscar amb alegria i entusiasme. Vetant el grup d'Amaiur, per començar. I posant contínuament en qüestió les possibilitats que el procés de pau arribi finalment a un bon desenllaç, per continuar.

Per una cosa no cal que pateixi Eguiguren: i és que el PP sempre ha estat conscient de jugar amb foc, en matèria de terrorisme. Van jugar amb foc durant quatre anys, sense baixar del burro segons el qual l'autoria de l'11-M era d'ETA. Van jugar amb foc quan van afirmar que ETA tutelava l'Estatut. Han jugat amb foc, sense cap vergonya, instrumentalitzant de mala manera (determinades) associacions de víctimes i plataformes civils antiterroristes. I juguen amb foc encara avui quan remenen l'espantall que pretén identificar els nacionalismes català i basc amb posicions filoterroristes.

Hi tenen la mà trencada, a jugar amb foc. I, en efecte, hi juguen a consciència. Vulguin els bons esperits que no acabem tots socarrats.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT