La política espanyola, incapaç de trobar una sortida
Després de criticar amb duresa els partits sobiranistes per haver esgotat els terminis de la investidura, ara la política espanyola es troba que, al contrari que la catalana, no és capaç de crear espais d’obertura allà on ara només hi ha bloqueig. El tacticisme dels partits ha passat per davant dels interessos de la ciutadania, de manera que no s’ha abordat seriosament cap de les possibles combinacions que podia donar lloc a un govern estable. L’opció amb la qual s’ha especulat aquests dies, un acord PSOE-Ciutadans-Podem, era molt complicada perquè Pedro Sánchez i Albert Rivera van arribar per la seva banda a un acord i no han tingut mai la intenció de fer cap concessió per aconseguir ni que sigui l’abstenció dels d’Iglesias. Si aquest improbable tripartit era l’opció de Sánchez, hauria d’haver posat en marxa una negociació a tres des del primer moment, i no pactar amb uns per després demanar als altres una adhesió incondicional.
L’altra opció possible era la d’un govern d’esquerres amb l’abstenció dels independentistes catalans, però aquest és un camí que Sánchez tenia barrat pel comitè federal del seu mateix partit, en què els barons van imposar el seu veto a un pacte amb Podem. Aquest és el motiu pel qual no hi ha hagut mai una negociació real, amb continguts concrets, entre el PSOE i Podem. Sánchez està lligat de mans per Rivera i pels barons.
La tercera opció era (i és) alguna mena de gran coalició amb la participació del PP, cosa que Sánchez defuig perquè sap que seria letal per al seu partit. El problema és que en totes aquestes anàlisis ningú ha posat sobre la taula l’interès general. Tothom es mira de reüll amb les enquestes en una mà i l’argumentari de campanya en l’altra.
Així doncs, ara mateix l’escenari més probable és repetir eleccions, cosa que certificaria el fracàs més gran de la política espanyola des de la Transició. La incapacitat dels partits per trobar punts d’entesa, per arriscar-se a dialogar honestament amb l’adversari, per afrontar reptes d’envergadura com el referèndum català, els condemnen a continuar donant voltes en el seu laberint i accentuant el descrèdit de la política.
