El preu de les coses
Joaquim Coll és un historiador, jove encara, però que, tot i la seva vitalitat evident, fa sempre cara de venir d’empassar-se una tassa de vinagre. Forma part d’aquest sector anomenat unionista (abans en dèiem fatxa) al qual pertanyen personatges tan admirats com Joan Carles Girauta, capaç d’aixecar el cul d’una entrevista amb Ricard Ustrell a El suplement de Catalunya Ràdio perquè troba que no li donen la raó a bastament. És una manera com una altra d’entendre la funció dels mitjans públics: si no t’ho fan exactament al teu gust, t’aixeques i te’n vas sense pagar.
Parlant de pagar i tornant a l’historiador Joaquim Coll. Resulta que el senyor Coll és vicepresident d’una entitat anomenada Societat Civil Catalana, tan respectable com l’associació de filatèlics i columbòfils a la qual estava adscrit el pare de Zipi i Zape, que aquest diumenge ha aconseguit omplir la plaça Sant Jaume de Barcelona amb 3.500 persones (segons la Guàrdia Urbana) que clamaven per la unitat d’Espanya. La concentració tenia el suport del PP i de Ciutadans, que és el partit que representa l’iracund diputat Girauta, que ara que hi penso degué abandonar els estudis de Catalunya Ràdio, deixant el bo de l’Ustrell amb la paraula a la boca, per anar a fer costat a Joaquim Coll i als participants a la manifestació en defensa, com no podia ser d’una altra manera, de l’estat de dret i la democràcia.
I és que el lema de la concentració de Societat Civil Catalana, impulsat per l’historiador Joaquim Coll i el diputat Joan Carles Girauta (molt enfadat amb Ricard Ustrell), no era altre que “El procés ens roba”. La tesi és que la independència de Catalunya és una cosa que costa diners públics, i que abans Artur Mas i ara Carles Puigdemont, amb el suport sempre d’Oriol Junqueras, es dediquen a malgastar diners dels contribuents catalans en fantasies anticonstitucionals que ara com ara només compten amb el 48% del suport dels vots, que segons ells és tan ridícul com una entrevista a Catalunya Ràdio. Allà on hi hagi un Jiménez Losantos que es retiri un Ustrell, on vas a parar.
Total, que a la plaça Sant Jaume es varen trobar diumenge al matí (segons la Guardia Urbana) 3.500 senyors i senyores que es queixaven que això de la independència els costa calés. I no els trec la raó, perquè en aquesta vida totes les coses tenen un preu. Unes més que d’altres, posats a dir. No negaré que el procés d’independència hagi pogut costar alguns cèntims, que algun dia Joquim Coll i Joan Carles Girauta, o bé Inés Arrimadas i Xavier García Albiol, ens haurien d’especificar, tot i que la major part del procés s’ha fet a partir d’un voluntarisme i una solidaritat ciutadana que només es poden qualificar d’espartans. No tinc consciència que, com a contribuent a la Hisenda espanyola, el procés m’hagi costat ni un duro. En canvi, em consta dolorosament que el fet de ser espanyol em surt caríssim. Concretament, si comparesc com a català, arrossego d’entrada un dèficit del vuit per cent, i si ho faig com a mallorquí, del catorze. Això sí que són números. Aconsellaria a Societat Civil Catalana i als partits que els donen suport que els revisin i que tinguin tractes més cordials amb els mitjans públics, que per cert també paguem entre tots i amb molt de gust.
