Publicitat
Publicitat

AL FINAL

Per què ni tu ni jo no creem llocs de treball

Es coneixen noves dades de l'atur i bla-bla-bla. Les anàlisis habituals que es fan segueixen dos patrons: el tècnic i el caritatiu. O una combinació de tots dos. Uns diran que el mercat laboral és massa rígid i proteccionista, que és una herència del franquisme paternalista. Altres diran que darrere dels números hi ha persones i que l'any vinent serà pitjor. A mi, però, se'm planteja una pregunta elemental: per què no creo llocs de treball? Per què no sóc empresari? El pare va ser-ho, els avis també. Jo sóc la primera generació que no ha sentit el desig d'aixecar un negoci. Per què? Alguna cosa ha passat.

Imaginem un noi i una noia que s'agraden. Un dels dos està a punt de fer el primer pas, però en lloc de quedar per anar al cine, se'n va al gestor i el gestor li diu que abans de fer un pas cal firmar un contracte. Això que ens sembla absurd quan parlem d'amistat, ho trobem raonable quan parlem d'empresa. Per què? No ho entenc. En un cas es tracta d'establir vincles afectius i en l'altre professionals. Se'm dirà que defenso l'economia submergida. I esclar que sí, perquè és l'economia de proximitat, la de sempre, la que es basava en l'acord verbal, en la confiança mútua.

L'administració ha formalitzat les relacions laborals fins a un límit asfixiant. I és per això que mai no he tingut la temptació de crear vincles empresarials amb ningú: m'ha fet mandra convertir una relació personal en un assumpte legal. És trist veure que la meva ha estat la primera generació de catalans funcionaris. L'esperit empresarial del país, aquell tarannà murri que feia que qualsevol amb dos dits de front se les empesqués per engegar un negoci o altre, s'extingeix. N'és culpable una administració que es creu amb dret a ficar el nas en tot per extorquir-nos. I al final, fartes, les persones hem acabat perdent el costum d'oferir-nos feina els uns als altres.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT