Per què s’equivoquen les enquestes

Poso l’olla de llenties al foc quan sona el telèfon. Com que estem en alerta FangaCat (cota de neu en zona Fanga) l’agafo, no fos cas que toqués evacuar. “Bon dia, li truquem per fer-li una enquesta sobre el seu municipi, si fos tan amable. Serien només vuit minuts...” La veu és tan resignada i demostra tanta endurança que no sé dir que no i accepto. Mentre l’olla fa xup-xup, repasso l’article que vostès llegeixen. “Voldríem saber si està satisfeta amb la població on viu”, fa la noia a l’altra banda del fil telefònic. Li contesto que molt satisfeta, perquè justament m’agafa que acabo de fer l’amor i estic contenta i optimista i relaxada i descontracturada. “Quina és la seva opinió sobre la poda de l’arbrat?”, em pregunta. Ostres. La poda de l’arbrat. La poda de l’arbrat... Jo diria que no en tinc queixa. “Em sembla memorable”, li dic. I ella s’ho escriu a l’ordinador i pregunta: “Aleshores, del zero al deu quina puntuació li posaria?” Emocionada pel moment li dic que un deu. Ella apunta que un deu i continua. “¿Coneix l’alcaldessa de la localitat?”, em demana. “No”, contesto. “¿No sap com se diu?”, pregunta. “No”, contesto. “I quina puntuació li posaria del zero al deu?” Si jo fos una persona coherent, li diria que, com que no la conec, no li puc posar cap puntuació, però com que tinc l’olla al foc i estic repassant l’article que vostès llegiran li dic que un deu. Hunter Thompson, quan repassava articles, no tenia l’olla al foc. “Un deu, perfecte”, mormola ella. “Quin és el principal problema de la localitat on viu?”, em pregunta. El principal problema... El principal problema... Com que no em surt res dic: “El terrorisme islàmic i els parterres”. I ella apunta que el terrorisme islàmic i els parterres. Aquesta és la principal raó per la qual les enquestes s’equivoquen. Perquè pregunten a éssers com jo (o vostè).