Els racons de la ciutat mare d'Israel

És 10 d'agost. Una xardorosa nit senyoreja pels carrerons humits del barri. Un grup armat irromp a les cases amb una violència inusual. Trasbalsa els veïns i esberla la fràgil línia de la convivència. Esquinça el silenci amb un funest: "Baptisme o mort!"Aquest és el crit que ha quedat gravat d'ençà del 1391, quan als jueus de Girona els van tancar a Torre Gironella per obligar-los a convertir-se. Uns crits i uns laments que, quan un s'hi passeja en silenci, s'atura i tanca els ulls, encara ressonen per les parets de pedra del call. De l'hebreu kahal , el call de Girona, està considerat un dels barris jueus més ben conservats de Catalunya, de l'estat espanyol i un dels més atractius d'Europa. Un passeig pels seus carrers, de formes capricioses, amb plecs i racons suggeridors, suposa viure una aventura medieval en primera persona, viatjar per la història i tornar a l'esplendor i la misèria d'aquella època. I permet honorar la memòria d'Ester Caravida, de Mossé ben Nahman o Nahmànides, de la família Ravaya, de Ionà ben Abraham, de Nissim Roven Gerondí o d'Astruc Abraham des Portal, metge il·lustre de qui recentment s'han descobert parts de casa seva. Espais únics que us donaran la clau per entendre com era la personalitat dels que vivien en aquesta part de la ciutat abans del pogrom. Capbussar-se en aquests carrerons és un viatge trepidant a un lloc que no us deixarà indiferents. Diuen que les pedres parlen, doncs aquí van passar fets que farien tremolar les pedres que vessen història pertot arreu.

Les fosques parets del barri jueu guarden la memòria d'un poble perseguit, atresoren la saviesa d'una cultura consolidada que ha nedat a contracorrent, conserven l'empremta d'una religió incompresa i mantenen els secrets d'una gastronomia lligada al calendari de les celebracions i enriquida amb els ingredients incorporats de les cuines dels llocs que els han acollit. Amanyagueu aquests murs rasposos que malgrat la foscor i la humitat traspuen una llum que a qui es vol perdre pels seus racons li fa més fàcil i assequible la interpretació d'una tradició -la càbala- i d'una llei -la mosaica- que regien els designis d'un poble orgullós i amb amor propi. Un poble que, malgrat el seu esperit nòmada, va arrelar amb força a la ciutat dels rius. Tant és així que a Girona se la considera la ciutat mare d'Israel. Caminar per un empedrat que es clava dolçament a les soles de les vostres sabates us podria connectar amb el dolor dels habitants que fa sis-cents anys també el trepitjaven amb les seves sandàlies, però res més lluny d'aquesta sensació. Recórrer l'empedrat d'uns carrers laberíntics, costeruts, estrets i recargolats, us podria generar una sensació de fredor i de basarda, però no, tot el contrari. Es fan acollidors i hospitalaris perquè no costa gaire imaginar-los plens de vida. Carrers confortables i familiars farcits de botigues i petits negocis dels més diversos oficis que, malgrat les prohibicions, subsistien de manera exemplar. Sigui un escorxador o una carnisseria per comprar carn caixer o kosher , aquella que és apta per al consum de la comunitat jueva; o un forn on a l'obrador s'hi couen els mazzot o els pans àzims de la Pasqua. Passejar per aquests carrerons permet badar, és a dir, abstreure's i encantar-se mirant la distribució modèlica de les cases. Ben ordenades, totes arrenglerades amb la uniformitat i l'estil d'unes construccions adaptades a les necessitats del poc espai del qual disposaven i que sembla ben bé que es descabdellin a partir d'un nucli central: la sinagoga i els banys de purificació, el micvé. El carrer de la Força, l'antic carrer Major del Call o de Sant Llorenç, us convida a pujar per uns esglaons. Enfileu-vos-hi, que us conduiran fins al moll de l'os de l'actual call, al centre que us permetrà interpretar i desxifrar una manera de veure i viure el món diferent, captivadora. Els peus us conduiran fins el melic de la jueria, el pati dels rabins o de l'estrella, el pati del centre Bonastruc Ça Porta. Aquí us hi heu d'imaginar els savis i notables de l'aljama -astrònoms, metges, orfebres, filòsofs, juristes, poetes, pensadors i cabalistes- reunits, discutint les necessitats i els problemes de la comunitat que s'agombolava als carrers que feien cap a la catedral.

Un passeig que podeu fer abans o després de llegir-vos aquests dos llibres, que us traslladaran a l'autèntica Girona jueva per tastar els costums. La casa de la memòria de Lucia Graves, publicada l'any 1999 per Seix Barral, i Na Blanca, una jueva de Girona (s. XIV) , escrit per Sílvia Planas, directora del Museu d'Història dels Jueus de la ciutat i publicada per Edicions Vitel·la, tot just l'any passat.