Publicitat
Publicitat

Com reconstruir les relacions entre Rússia i els EUA

Quan vam arribar al govern fa dos anys, les nostres relacions amb Rússia estaven sota mínims. La guerra entre Rússia i Geòrgia va influir en aquest refredament, però fins i tot abans que esclatés el conflicte l'agost del 2008 ja s'estava produint un perillós distanciament. Ja no ens consideràvem enemics, però no sempre era evident a la vista de la retòrica que intercanviàvem. Paradoxalment, això passava quan els interessos russos i nord-americans en matèria de seguretat i economia eren més coincidents que mai. Per això el president Obama, que considerava una prioritat la reconstrucció de les relacions amb Rússia, em va demanar que posés fil a l'agulla a la Conferència de Munic quan la nova administració tenia només tres setmanes de vida. Aleshores vaig dir: "Encara que els EUA i Rússia no estiguin d'acord, poden col·laborar quan els interessos coincideixin. I coincideixen en molts aspectes."

Hem concentrat aquesta reconstrucció de les relacions en uns resultats concrets que satisfacin els interessos de tots dos països; qüestions en què "tots dos sortim guanyant", com diu el president Obama. Al cap de dos anys són evidents els beneficis per a tots dos i per a la seguretat internacional: el nou Tractat de Reducció d'Armes Estratègiques, que imposa més limitacions a l'armament nuclear; la col·laboració per a un ús pacífic de l'energia nuclear; la col·laboració a l'Afganistan, que facilita el moviment de tropes i la circulació de subministraments, i l'enduriment de les sancions a l'Iran i a Corea del Nord pels programes d'armament nuclear.

La pròxima fita serà la consolidació de lligams comercials que estiguin a l'altura de la cooperació que hem assolit en matèria de seguretat.

Des que vam refer relacions, empreses nord-americanes de primera fila -com ara Chevron, Pepsico, Alcoa, General Electric i Cisco- han firmat importants contractes a Rússia. La setmana passada vaig assistir, a Moscou, a la signatura de la venda a Aeroflot de 8 avions Boeing 777 per 2.000 milions de dòlars. Boeing calcula que només amb aquest contracte podrà mantenir 11.000 llocs de treball als EUA. Es tracta d'una ampliació del conveni de venda, l'any passat, de 50 avions 737 a Russian Technologies. Tots aquests contractes permeten a les nostres empreses aprofitar els coneixements tècnics dels russos i fer uns productes encara millors per vendre'ls a Rússia i a la resta del món.

Amb tot, les nostres relacions en matèria d'inversions i comerç no són ni de bon tros les que podrien o haurien de ser. El 2010 Rússia va ocupar el lloc 37è entre els mercats d'exportacions nord-americanes, i el valor de les mercaderies que durant uns quants dies creuen les fronteres amb el Canadà i Mèxic supera el valor anual dels intercanvis amb Rússia. Una manera de desenvolupar la relació és que Rússia participi plenament en el sistema comercial internacional. Per aquest motiu donem un suport clar a les seves peticions d'incorporar-se a l'Organització Mundial del Comerç. Si s'hi integra, Moscou podrà consolidar les seves relacions amb els EUA i amb el món. I això permetrà a les empreses nord-americanes un accés més fàcil i previsible a uns mercats russos en creixement, amb la qual cosa augmentaran les exportacions i els llocs de treball. Si és membre de l'OMC, Rússia haurà d'adoptar les seves normes o, si no, se li aplicaran mesures coercitives.

Quan Rússia faci el que se li demana per entrar a l'OMC, nosaltres farem el que calgui al Congrés per abolir l'esmena Jackson-Vanik, una llei de la Guerra Freda que vincula les relacions amb Rússia a l'emigració dels jueus. Però encara que els russos entrin a l'OMC, el seu funcionament econòmic i jurídic i els retrocessos en matèria de democràcia seran greus obstacles. Els empresaris pragmàtics invertiran on es puguin preveure beneficis raonables i seguretat jurídica. Nord-americans, europeus i russos són poc propensos a invertir en un país on sovint es violen els drets de propietat, on es poden perdre fortunes a causa d'un ús pervertit de la llei, on es poden confiscar empreses si a un polític li ve de gust i on un advocat com Serguei Khodorkovski pot ser arrestat per acusar la policia de frau i acabar morint en presó preventiva. No hi ha cap campanya governamental ni cap operació de relacions públiques capaç d'aconseguir que inversors maltractats o atemorits tornin a un mercat així. Cal un canvi veritable i decidit.

Alhora que hem reforçat la cooperació amb el govern rus, hem denunciat la falta de garanties en el judici a Khodorkovski, així com l'ús de la violència i la detenció dels manifestants del moviment Estratègia 31; i ho continuarem fent. Però una autèntica oposició, uns mitjans independents i uns tribunals imparcials també són la millor eina per lluitar contra la corrupció, que és el pitjor obstacle per al creixement econòmic. Els russos ho saben prou bé.

Les enquestes demostren que els russos volen elegir els seus dirigents nacionals i locals en unes eleccions lliures, i volen també llibertat de reunió i premsa. Aquest missatge l'he sentit fa poc en boca del president Medvédev. "La llibertat no es pot ajornar", ha dit. L'estiu del 1979 vaig encapçalar una delegació de senadors a Moscou per negociar el segon Tractat de Limitació d'Armes Estratègiques. Seia cara a cara amb el president Leonid Bréjnev i el primer ministre Aleksei Kosygin. Recordo que Kosygin va dir: "Reconeguem que ni nosaltres ens fiem de vosaltres, ni vosaltres de nosaltres, i en tenim prou motius". Aleshores tenia tota la raó, avui ja no.

Russos i nord-americans ens hem esforçat per superar dècades de desconfiança. Si dues grans nacions que durant 40 anys han estat en bandes oposades de la fractura que ha dividit el segle XX poden ara afrontar unides els desafiaments del segle XXI, hi sortiran guanyant no només elles, sinó també tot el món.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT