Publicitat
Publicitat

De la regeneració al debat

RESET. La realitat dels partits depèn dels vots que són capaços d’aplegar, però també està subjecta a altres variables, com la capacitat d’influència, l’habilitat tàctica i l’autoritat moral. Des d’aquest punt de vista, el PP continua sent el primer partit espanyol, però està en una situació de fragilitat que fa que la seva renovació sigui inajornable. Tota la direcció del partit està sota sospita de corrupció. I aquesta mateixa direcció ha actuat de manera tan sectària i superba que ara, en el moment en què cal diàleg, el PP es troba pràcticament sense interlocutors. Per tant, hi hagi eleccions o no, els populars hauran de fer un reset de cap a peus. Potser en aquesta Espanya tan segle XX Albert Rivera està lluny de ser un recanvi o un simple lífting, com voldria l’Íbex. Però el vell PP no és prou fort per a la majoria absoluta ni prou dúctil per a una coalició. Com a eina política per al continuisme, corre el risc de deixar de ser útil als sectors que tradicionalment li han donat suport.

REGENERACIÓ. A Catalunya, l’antiga Convergència (CDC) es troba davant de riscos similars, però en una conjuntura més favorable. Presideix el govern català, ha fet una part (només una part) de la renovació i ha adoptat l’independentisme, que és una marca que molta gent associa amb un impuls progressista i regenerador. Es tracta d’un èxit tàctic que no amaga el gran compte pendent d’un partit que, en l’última dècada, en lloc d’aïllar el pujolisme el va situar al bell mig dels engranatges del partit i del Govern; que davant l’acció de la justícia ha reaccionat tard i amb lentitud; i que amb la seva dèria per capitalitzar el procés ha estat a punt de socialitzar en el conjunt del sobiranisme els seus problemes judicials. Però CDC també encarna valors sòlids, un poder municipal amb bona salut i una massa d’electors interclassista i fidel. Té prou base per refer-se i contribuir a eixamplar l’espai de la nova majoria sobiranista.

IDEOLOGIA. La renovació també és indispensable perquè CDC pugui redefinir el seu espai. Mentre no caiguin velles motxilles, el centredreta català no podrà plantejar una batalla ideològica que li és urgent. L’esquerra -ERC, En Comú Podem i la CUP- ha pres la iniciativa en el debat, qüestionant l’austeritat, enarborant la bandera de l’honestedat i fent ús d’una cuidada estratègia semiòtica i mediàtica, especialment a Barcelona, on el debat sobre el bust del rei Joan Carles o el sexe de la reina del Carnestoltes ha emmascarat sovint el debat polític real, massa encotillat per la implacable lògica de l’economia internacional. Si CDC, o com es digui en el futur, vol donar veu als seus antics votants, ha de girar full i presentar-se davant la societat amb idees i cares noves. L’estrepitosa caiguda del pujolisme i el traumàtic pas al costat d’Artur Mas són cops difícils de pair, però els convergents no tenen altre remei que convertir aquestes ferides en una oportunitat per regenerar-se i tornar a ocupar un espai que, passi el que passi, continuarà existint.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT