Publicitat
Publicitat

El renaixement nuclear

De vegades la gent sembla que vulgui els beneficis de l'electricitat sense haver de passar pels inconvenients. En anglès això té un nom: Not in my back yard . El tall elèctric que va patir Girona ara fa un any va posar de manifest com sovint la mateixa gent que es queixa de les línies o les centrals, eòliques, per exemple, també protesta perquè no es fan prou inversions en el sistema elèctric quan es queden sense llum.

Girona és l'única província d'Espanya que no té línia d'alta tensió i que fa temps que se sap que té una xarxa elèctrica molt dèbil, a més de no tenir centrals (només té alguna petita central hidroelèctrica). Es podria lligar això amb el cas del Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) que l'Ajuntament d'Ascó proposa rebre amb visió de futur, i amb el debat nuclear que a Espanya arriba amb retard. Una cinquantena de centrals nuclears al món estan en construcció, n'hi ha dotzenes de planificades i ja en són més de 400 que estan en funcionament. Els EUA destaquen amb 158 reactors en marxa. El fet que Rússia pugui tancar l'aixeta del gas en qualsevol moment, agreujat per l'actual crisi al nord de l'Àfrica i el fenomen del canvi climàtic han propiciat un nou renaixement nuclear.

El futur global ha de comptar amb l'energia nuclear, no pas com a única font d'energia però sí com a una de les importants. I més a Espanya, on tenim una gran dependència energètica que fa que, com ara, qualsevol crisi tingui uns efectes més greus que en altres estats de l'entorn. Dins d'aquest nou renaixement nuclear que ja afecta almenys 60 països, destaca la Xina, amb més de 30 centrals nuclears en construcció. També a Europa, en particular a la Gran Bretanya, Finlàndia i França. Fa anys que França lidera el rànquing europeu amb els seus 58 reactors, que arriben a produir el 80% de l'electricitat del país. A Normandia s'està construint un reactor europeu de nova generació (EPR), a Flamanville, i properament en faran un altre a Penly. També Finlàndia en té un en construcció. Fa vint anys, Itàlia va renunciar a les nuclears i ara s'ha adonat de l'error que comporta haver d'importar electricitat de França, ja que arriben a tenir les tarifes més cares d'Europa. Ara ja tenen quatre reactors planificats que se sotmetran a referèndum. A Suècia el 60% de la població és favorable a construir noves centrals nuclears i només el 25% és partidària de tancar les existents. Fa uns anys era just al revés.

Globalment, s'està considerant l'energia nuclear com una de les fonts irrenunciables per fer front al canvi climàtic. S'està allargant la vida útil de les centrals existents (amb Espanya com a excepció), sempre que es compleixin les condicions necessàries, ja que la seva substitució per combustibles fòssils incrementaria l'efecte hivernacle i afectaria el canvi climàtic. A Espanya se segueix sent poc responsable a l'hora d'explicar els avantatges de l'energia nuclear, encara és un tema tabú, i s'aborda el debat des de prejudicis ideològics, com demostra el terme cementiri que s'ha estat utilitzant als mitjans de comunicació per referir-se al MTC. A més, la confusió entre l'energia nuclear i les bombes nuclears continua existint. L'any 1953, al seu discurs Àtoms per a la pau , el president Eisenhower va afirmar que la tecnologia nuclear, originàriament desenvolupada amb objectius militars, s'havia de fer servir per a la vida i mai més per a la guerra. Encara, però, en època de Guerra Freda, molts dels reactors que es van construir tenien un doble servei. Però ara tant els EUA com Rússia les estan reduint i s'està intentant que altres països no desenvolupin armes nuclears.

Les centrals actuals ja només produeixen electricitat de manera econòmicament eficient i respectuosa amb el medi ambient. El procés que s'ha seguit per trobar la ubicació del MTC ha estat molt positiu, ja que s'ha fet dotant-lo d'una gran inversió en un centre tecnològic, que donarà feina d'alta qualificació al poble que el rebi. Hàbilment, l'alcalde d'Ascó, Rafael Vidal, va organitzar visites a altres centres similars a Europa per als seus veïns i va fer una avaluació acurada del que això suposaria per al futur del poble.

Conscient que la política actual del govern espanyol és anar tancant les centrals quan arribin al final de la vida de disseny, l'alcalde pensa en el futur del municipi, de manera que quan Ascó es tanqui d'aquí a quinze anys, hi hagi una instal·lació que doni continuïtat al benestar dels veïns que aquesta central ha aportat. En canvi, el Parlament català va rebutjar la resolució aprovada per majoria absoluta a l'Ajuntament d'Ascó i va acabar amb la possibilitat que s'instal·li el magatzem de residus nuclears a Catalunya. És trist que el Parlament no deixés ni tan sols que l'alcalde d'Ascó comparegués al Parlament. L'apagada elèctrica a Girona, la crisi econòmica i l'actual crisi energètica haurien de fer-nos reflexionar sobre la política nuclear a Catalunya i sobre la política energètica en general, pel bé del país a llarg termini.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT