Boja acadèmia de lladres

Si introduïm al cercador Gürtel les sigles “PP” descobrirem que no signifiquen Partit Popular, com fins ara ens havien fet creure, sinó PowerPoint. Aquest és el format fet servir des de l’any 1999, segons les informacions publicades pel diari El Mundo, pel partit de Mariano Rajoy per instruir els seus alcaldes i altres càrrecs municipals a l’hora de falsejar les factures relatives a les seves campanyes electorals davant del Tribunal de Comptes, amb la cooperació necessària dels seus proveïdors, que havien d’acceptar el joc per poder cobrar sense que al PP se’l pogués sancionar per delicte electoral. El document en qüestió és de fàcil lectura, perquè ningú s’hi fes un embolic: a penes una desena de pàgines per explicar els tripijocs bàsics sobre ús de comptes corrents, desglossament d’imports i conceptes de facturació falsos, i au, a treballar pel bé comú dels espanyols. A l’hora d’escriure aquest article només dues altes dirigents de PowerPoint, les senyores María Dolores de Cospedal i Dolors Montserrat, havien fet declaracions sobre aquest metaescàndol (el PP, en el seu virtuosisme, produeix nous escàndols sobre els escàndols ja coneguts), que han resultat ser d’allò més aclaridores: la primera s’ha limitat a grunyir, amb el seu bon humor habitual, que “no els consta” res de tot això, mentre que la segona s’ha exclamat que el document amb les instruccions per ser un polític corrupte “ni tan sols porta el segell del PP”.

Agraïm la humilitat de la senyora Montserrat, però tots sabem que a PowerPoint no són tontos, i que els lladres no acostumen a decorar els furts que cometen amb la seva signatura. No cal dir que les indicacions contingudes al powerpoint eren, per a qui les rebia, d’obligat compliment, com la Festa de la Hispanitat a l’Ajuntament de Badalona.

També ho devia ser l’ús de les targetes black, si s’ha de jutjar pel breu temps que l’ex conseller delegat de Bankia Francisco Verdú va durar en el càrrec, amb prou feines un any. Potser hi té a veure, en aquesta fugacitat, el fet que Verdú renunciés a la targeta black quan li fou lliurada, perquè ja va veure que l’ús d’uns diners opacs per a Hisenda “podia comportar conseqüències greus”, fins al punt que va avisar el president de l’entitat: “Rodrigo, si fas servir aquesta targeta per a despeses personals, sortiràs als papers”. Segons la declaració de Verdú en el cercador Bankia de corrupció financera, això va fer que Rato s’enfadés molt, i que es limités a respondre-li: “Aquí la tens, i fes-ne el que vulguis”. No consta que hi afegís “idiota”. El que va fer Verdú va ser guardar la targeta dins un calaix i tornar-la a recursos humans l’endemà de la dimissió de l’irascible Rodrigo, a qui de cada dia li escau més el qualificatiu de gàngster que David Fernández li va etzibar, sandàlia en mà, en comissió parlamentària. Rato contra Verdú: on s’és vist mai, un home íntegre a la cova dels lladres. I no oblidin que el resultat de la suma dels powerpoints i de les targetes black serà l’imminent nou govern del PP pel civil o pel militar. Això sí que els consta.