Publicitat
Publicitat

Estafadors amb pedigrí acadèmic

Mallorca és un país de savis i de pocavergonyes, de creadors i de depredadors, de cervells lluminosos i de cranis perversos

A Mallorca, per norma general, tot el que no és delinqüència és cultura. Per la seva demografia i la seva extensió, l’illa ha comptat sempre amb uns índexs inexplicablement alts de ments creadores i de ments criminals, que han cridat l’atenció i han causat la meravella de propis i, sobretot, d’estranys. Mallorca és un país de savis i de pocavergonyes, de creadors i de depredadors, de cervells lluminosos i de cranis perversos, que amb la mateixa facilitat produeix un Miquel Barceló que un Jaume Matas, una Maria del Mar Bonet que un Tolo Cursach, un Ramon Llull que un Joan March. Artistes del coneixement els uns i artistes de l’estafa els altres, però tots artistes, al capdavall. El secret de la cohesió social, en un cas així, consisteix en una llei tàcita (i, per descomptat, no escrita) segons la qual els uns i els altres coexisteixen però rarament s’interfereixen. Es miren (no s’admiren) mútuament, i cadascú fa el seu camí.

Ara, però, ens trobem que uns mallorquins del costat del coneixement han decidit exercir també com a manefles de la banda (mai més ben dit) de la rapacitat. No es tracta d’artistes, sinó de científics, i no es compten entre els millors en la seva especialitat però sí que compten amb l’aval de ser professors de la Universitat de les Illes Balears (UIB). Un aval que no van dubtar a fer servir per enriquir-se amb la venda d’un fals medicament que suposadament curava el càncer. En trobareu tots els detalls a les cròniques que hi dediquen l’ARA i l’ARA Balears, però consignem només que els doctors Pablo Escribá i Xavier Busquets, en companyia de tres còmplices més, han arribat a embutxacar-se fins a 611.000 euros amb la venda semiclandestina de Minerval, que així es diu aquest producte que, naturalment, ni cura el càncer ni serveix per a res. Un placebo, una poció, una potinga sense cap valor per a l’obtenció de la qual els malalts o els seus familiars desemborsaven quantitats exorbitants, òbviament empesos per la desesperació i convençuts per l’aparent fiabilitat científica i acadèmica dels delinqüents. Una empresa, Lipopharma, i una fundació, Marathon, havien estat creades entorn de la miraculosa metzina, i ara tindrà feina la UIB d’aclarir quina mena de relació hi tenia i per què no va portar l’assumpte a la fiscalia fins a l’any passat si tenia motius per sospitar dels professors i de les seves maniobres com a mínim d’ençà de l’any 2011 (per tota explicació, de moment la universitat afirma que no va actuar amb més celeritat perquè només es tractava de rumors).

Com a detall repugnant, subratllem que la Fundació Marathon va impulsar la campanya viral #vaportinacho, en homenatge a Nacho Hurtado, una de les primeres víctimes de l’estafa. Impassibles, els falsificadors van aconseguir que Bruce Springsteen, de qui Hurtado era fan, li dediqués, en un concert a Madrid, la cançó The river. Llàstima que el moment emotiu arribés uns dies després que Hurtado ja hagués mort a causa del càncer que patia, després d’haver-se’l tractat amb Minerval.

Més continguts de