Publicitat
Publicitat

EN PRIMERA PERSONA

La senyora vicepresidenta

La història del país dirà que la primera dona a ser vicepresidenta del govern català va ser d'Unió, de la mateixa manera que també va ser d'Unió la primera presidenta del Parlament. Joana Ortega, una servidora, i Núria de Gispert, hem fet història en un partit ple d'homes. No, no em pregunti com ho hem aconseguit perquè li juro (amb l'ajuda de Déu) que no ho sé.

I ja que parlem del meu molt comentat jurament com a consellera de Governació i Relacions Institucionals, ho vull aprofitar per negar un rumor. No, no és cert que quan vaig dir que compliria el mandat "amb l'ajuda de Déu", en Duran afirmés en veu baixa: "I tant que t'ajudaré, Joana". A veure, per aclarir-ho... El que nego és que ho digues, no estic negant que jo pensi que m'ajudarà, perquè sé que m'ajudarà. I molt. De fet, sóc els seus ulls i les seves mans al Govern, de la mateixa manera que Jordi Vilajoana serà els ulls i les mans de Mas a Madrit (no ciutat, sinó concepte). D'això en bàsquet en diuen marcatge a l'home (o a la dona).

La meva biografia més o menys oficial coneguda fins ara diu que practico kickboxing i que toco la bateria. A partir d'ara caldrà afegir-hi dos bonics moments del dia de la meva presa de possessió. El primer és que vaig prometre (espero que amb l'ajut de Déu) no pentinar-me mai com una altra vicepresidenta famosa, la De la Vega. I el segon és que el protocol·lari traspàs de poders fet al despatx d'en Carod va ser realitzat mentre per uns altaveus que encara no he localitzat sonava la nadala Santa nit .

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT