Publicitat
Publicitat

CADUCA ALS TRES MESOS

El sistema Patrici

Gent del poble. Em telefona Paco Romeu:

-Tu, en Intereconomía fan una pel·lícula teua.

-En Intereconomía?

- Sí.

-Quina?

-La taberna del irlandés .

-Tros d'animal, a mi m'adaptaren L'illa de l'holandès.

-Hòstia, això és que m'he equivocat.

he tornat a la medicina homeopàtica sense deixar la tradicional. Ha estat un fet molt senzill i científic. Una persona coneguda, a qui havien de sotmetre a diàlisi, per consells del seu gendre va visitar una homeòpata. Seguint els mètodes d'aquesta doctora, deu o dotze anys després encara li funcionaven els ronyons. Em vaig animar a anar-hi. Demane visita. Era el mes d'octubre i em citaren a l'abril de l'any següent (cony, deu ser bona, la senyora doctora). Em presente el dia d'abril. La doctora em fa un seguit de preguntes. Conteste. Apunta. Després em fa posar els peus en dos suports metàl·lics mentre amb les mans mantinc dues vares curtes, també metàl·liques, connectades a un ordinador. Mitja hora més tard torna la doctora i m'explica els barems que marca l'ordinador. Diagnòstic: Tens el sistema nerviós desequilibrat (no m'estranya, li dic, amb cinc partits seguits entre el Barça i el Madrid). Em torna a connectar una estona més i em recepta tres medicaments d'homeopatia.

Tres mesos després, segona visita, tot està en ordre. Fins i tot, en una altra sala, amb altres procediments, de nou connectats a un ordinador, apareixen diferents òrgans meus: cor, ronyons, pulmons... Sembla que tot està bé. Em canvia els medicaments, em fa un test alimentari i el resultat indica que, en un futur, podria tindre intolerància al gluten i la lactosa. M'aconsella dosificar-los. Ho faré. Però, doctora, puc fer una cerveseta de tant en tant? Sí, si no n'abuses. Puc fumar uns cigarrets? Sí, amb moderació. M'encanta aquesta doctora, és pactista, científicament socialdemòcrata. Hi tornaré.

no tinc el costum d'eixir la nit de Cap d'Any. Em compre un llibre d'un autor desconegut havent llegit la contraportada, un bon vi de sobres conegut, diferents productes de la xarcuteria i ho celebre en la intimitat a la meua manera. Crec que fou el 2003 que dos amics m'obligaren a fer una volta. Entràrem a la discoteca Suso's (odie les discoteques).

Esperonats per l'alcohol es llançaren al mig de la pista provant de pescar davant de tant de xivarri i alegria estranya per a mi. Em vaig recolzar en un extrem de la barra. Unes joves atractives em miraven, fins i tot em somreien. A la fi, una (sense exagerar, espectacular) se'm va arrambar i em va preguntar:

-¿Estás solo?

-Solo y aburrido .

-¿No te gustaría pasar un buen rato?

-¿Cuánto me va a costar?

-¿Por qué lo dices?

-Porque no soy Richard Gere .

Se'n va anar abans que li explicara el sistema Patrici, patentat per un cosí meu, llanterner d'ofici. Era jo un adolescent tendre quan el cosí Patrici recorria totes les sales de ball amb la seua colla. Home pragmàtic, Patrici feia una ullada a la sala buscant dones no gaire agraciades. Mentre els seus amic obtenien negatives sistemàtiques de pimpolles estel·lars, ell es feia un fart de lligar. Cosinet, em deia Patrici tot intentant arreglar les aixetes de casa, si tens ganes de fotre un clau mira't a l'espill i procura no perdre el temps.

quan vaig estar a Dakar amb el meu nebot Vicent i el meu amic Diego Peris, que hi té un negoci de begudes refrescants, vaig observar la presència notable d'occidentals. Ara bé, els estrangers que més abunden i gairebé no es veuen són els xinesos. Negocien i a casa, generalment xalets de luxe a la perifèria de la ciutat. Els xinesos, m'explicaren, estan invertint a tota l'Àfrica. Construeixen carreteres, escoles, hospitals... a canvi de diamants, or, cobalt o el que els calga. A l'inrevés que els occidentals tant els fa el sistema polític. Ells posen la pasta, els negres la feina. Quan se'n vagen, deixaran Àfrica com un solar. Llavors anirem nosaltres a aconsellar-los la conveniència de ser demòcrates. Sistema occidental: robar democràticament.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT