Publicitat
Publicitat

EN PRIMERA PERSONA

La soledat d'una alcaldessa

La versió 2011 de Sol davant del perill no la protagonitzaria Gary Cooper sinó una servidora, Iolanda Pineda, alcaldessa de Salt. Ei, que amb una taxa d'immigració del 43% i en plena crisi, déu-n'hi-doret com estem gestionant el tema, eh. I quin és el secret? La meva feina sensata i valenta i el senderi de la majoria dels meus conciutadans. Però, esclar, jo no he enviat les naus a lluitar contra els elements, com va dir aquell. I amb què em trobo? Amb una màfia que fa servir menors per robar. Amb uns individus que poden empaperar casa seva amb antecedents penals, però que són al carrer i organitzant aldarulls amb menors portats d'altres ciutats. Amb un delinqüent que ens cau d'un quart pis quan fugia de la policia. I, per amorosir el còctel, amb gent llençant benzina a les brases a veure si en poden treure benefici polític. I jo, que intento centrar el tema en la lluita contra la delinqüència i no contra els immigrants, veig com la justícia no aplica unes lleis gaire millorables -sobretot les relatives als menors-, com un ciutadà amb ordre d'expulsió acaba pagant només una multa o com les administracions es passen la pilota, sense que ningú la remati.

Això sí, tinc dues grans sorts: 1) Sóc socialista i no convergent, fet que em permet més marge de maniobra mediàtica -¿què publicarien els mitjans si el que dic jo o l'alcalde de Lleida ho digués el de Vic?-. I 2) No tinc un Anglada ni un García Albiol tocant-me el flabiol. I això últim, la veritat, és un regal per a la convivència.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT