Una subhasta a la baixa
Primer van abaixar els sous dels empleats públics perquè el sistema s'havia fet massa gros i no es generaven prou diners per pagar-ho tot (i a tothom). Amb els sous dels autònoms no hi van ser a temps d'abaixar-los perquè, directament, van haver de tancar milers de negocis. El consol per a l'Estat és que un autònom no cobra dies per any treballat, no cobra atur i els sindicats no mouen un dit per ell. Ah, i com que l'autònom acostuma a ser un de sol (o una de sola), si intenta tallar una carretera, a més d'autònom passa a ser la metàfora d'un mosquit esclafat als vidres dels cotxes; i si intenta entrar en unes oficines públiques i pujar al damunt de la taula de negociacions, pot ser que baixi volant com si fos Dumbo.
Després van congelar les pensions, van allargar l'edat de jubilació, van retirar ajuts, van retallar en sanitat i en educació, etc., etc. Fins que un dia algú va dir: "Ei, i els polítics, què?" I els polítics van rebaixar-se el sou. I van renunciar a una paga extra. Però algú va dir: "Ei, i els lots de Nadal de les empreses públiques, què?" Bé, tenint en compte que algunes, com la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre, tenien signat que el pernil havia de ser de Jabugo i d'un pes mínim de 7 kg, doncs es van eliminar els lots (i els lots que els autònoms es fan a si mateixos, també). I llavors algú va dir: "I per què no eliminem la Fórmula 1 de TV3?" I un aficionat a la F-1 nacionalista espanyol li va contestar: "I si eliminem els ajuts a la llengua catalana?" I un català li va dir: "I si eliminem els Institutos Cervantes?" I un treballador del Cervantes de Kuala Lumpur va dir: "Xato, i per què no eliminem el Senat?" I l'amo del bar del Senat va dir: "Doncs jo tancaria els teatres públics". I el sindicat d'actors va dir: "Han vingut a per nosaltres, però ja no queda ningú a qui traspassar aquest mort". I quan arribem en aquest punt, algú sap què pensen fer?