Publicitat
Publicitat

L’EDITORIAL

La vergonya dels assentaments de temporers de la fruita

És una imatge que es repeteix cada any en algunes comarques lleidatanes, però no per aquest motiu resulta menys indignant: temporers de la fruita malvivint amuntegats en construccions precàries. Sovint són cases en ruïnes, que no tenen llum, aigua corrent ni amb prou feines mobiliari. En aquests assentaments improvisats s’hi instal·len persones d’origen majoritàriament africà que busquen guanyar uns diners en la temporada de la fruita. Però acaben semblant més un camp de refugiats en condicions precàries que les instal·lacions pròpies del segle XXI d’un país com Catalunya. El síndic de greuges, Rafael Ribó, va visitar ahir un d’aquests assentaments a Corbins (Segrià) per posar en relleu un problema enquistat que les autoritats no han sigut capaces de solucionar en dècades.

És una qüestió en què es barregen molts i diversos factors: la immigració il·legal, les contractacions irregulars, la manca de previsió de les institucions, etc. Ribó va assenyalar, amb tota la raó, que no es pot fer recaure només en els ajuntaments la responsabilitat d’afrontar aquestes situacions, i que tant la Diputació de Lleida com la Generalitat estan obligades a col·laborar-hi per evitar que hi hagi persones vivint en aquestes condicions als camps lleidatans. És una qüestió humanitària que ens agafa molt de prop, i que hauria d’avergonyir-nos com a societat.

Però un cop resolt l’allotjament d’aquests temporers, s’ha d’anar a l’arrel del problema. Els pagesos lleidatans ja fa temps que van posar en marxa la contractació en origen d’aquests treballadors, als quals se’ls facilita allotjament i un sou taxat, però això no ha evitat que continuï havent-hi una població flotant de mà d’obra irregular i, per tant, barata, de la qual algú s’aprofita. Les autoritats han de vetllar perquè tothom que vagi a Lleida a treballar a la fruita a l’estiu trobi allotjament en condicions dignes, i evitar que pugui ser víctima d’explotació laboral.

El sector de la fruita de Lleida, especialment castigat aquests anys per factors extraeconòmics com ara el veto rus als productes alimentaris europeus arran de la crisi de Crimea, ha de ser el primer interessat a evitar imatges com les de Corbins. Una agricultura del segle XXI ha d’apostar per la qualitat i també per la responsabilitat social.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT