9/9: I vostè amb què compta?

A MITJANS DELS TRENTA, Stalin i el ministre d’Exteriors francès Laval van signar una aliança. Comptaven les divisions que podia aportar cadascú contra els alemanys, quan Laval va demanar a Stalin que deixés de perseguir catòlics per millorar la relació amb el Papa. Stalin va respondre: “El Papa? Quantes divisions té el Papa?” La resposta cínica de Stalin neix d’una lògica política eterna: abans d’un conflicte les parts fan un recompte de les seves forces. I d’una de conjuntural: les forces no eren llavors els lideratges morals o els arguments, sinó les divisions. Ara, per fortuna, figura que els conflictes polítics no es resolen amb divisions. Però les parts continuen mostrant amb què compten. En el nou curs hi haurà un xoc entre el sobiranisme català i l’Estat. Abans, cadascú exhibeix la força que té. Aquesta és la lògica de la bel·licosa intervenció de la fiscal general de l’Estat: la causa de la unitat compta amb un govern disposat a fer servir fins al final el sistema judicial amb la llei com a argument. ¿I l’altra part? Amb un govern compromès amb la independència, l’explicació del conflicte al món i un nombre molt gran de ciutadans que hi donen suport. La democràcia com a argument. Hi ha partida. (I diumenge també es juga.)