La vida matrimonial dels senyors Tubau
Els senyors Tubau tenen poques ocasions per mantenir relacions sexuals. Treballen molt (a les seves empreses no estan per la reforma horària) i quan tornen a casa les nenes són allà. Al vespre, quan van al llit, ella està tan cansada que s’adorm de seguida. I al matí ell es desperta massa just per anar a treballar. De vegades ella mig de broma li diu: “Aviam si avui...” I ell respon amb el mateix to: “Doncs aviam si és veritat!” Però quan ell va cap al llit (ella ja fa estona que hi és) la senyora Tubau està molt cansada i quan ell li toca la cama -és un senyal entre tots dos- es fa l’adormida. Respira molt pausadament, perquè ell no insisteixi.
Aquesta matinada, però, la senyora Tubau s’ha despertat per anar a fer un riu. Ja no tenia més son i li ha semblat que ho podria aprofitar per fer magarrufes al seu home. Ella en té ganes, és només que el dia a dia se’ls emporta. I a més a més, pensa, estarà bé que sigui ella qui prengui la iniciativa (se’n diu així) perquè sempre la pren ell. Així, doncs, en tornar del lavabo, ha posat el cap a sobre del pit del senyor Tubau. Ell no l’ha rebutjat -això no ho faria mai- però tampoc no ha fet cap gest. Al cap d’un moment, s’ha girat. Respirava pausadament, profundament.
La senyora Tubau sap que el seu home mai no respira amb aquesta placidesa, quan dorm. Sempre respira amb més dificultat. De seguida ronca. Ho està fent veure, que dorm, ja ho endevina. Com ella quan està cansada. Però tot i així, tot i que fa el mateix que ella quan està cansada, que és fingir que dorm, a la senyora Tubau li sap greu, li fa pena que el senyor Tubau ho faci. No diu res i també es gira. Pensa: “Jo ja he complert”. Ara, si a algú li toca fer res, és a ell. I així passa la resta de la nit. L’endemà tot és com sempre.
