27/4: Que no ens entri l’estat al lavabo

En algunes polèmiques recents -no tan sols la provocada per la moció de la CUP de Manresa entorn de la menstruació- s’endevina un dels grans problemes del nostre temps: la tendència de l’estat -o, si més no, de les ideologies estatalistes- d’envair tots els àmbits de la vida privada. De dir-nos en tots els àmbits què podem fer i què no. De voler-ho saber tot sobre nosaltres, de controlar-nos i d’obligar-nos a portar nosaltres mateixos el control. Ens trobem l’estat arreu: a la cuina, a les escombraries, al compte corrent, a dins del cotxe. Sempre té una bona excusa per fer-ho. Sempre hi ha alguna mena de bé públic a preservar. Però l’efecte acaba sent sempre de control i d’intervencionsime. I una multiplicació kafkiana de la burocràcia, que la suma del paper i el món digital no fa disminuir. Certament, totes les decisions humanes són polítiques. La política ho amara tot, també el camp de les relacions i les situacions més individuals. Però una cosa és que tot sigui política i una altra que tot acabi sent competència de l’estat. Quan l’estat entra a la cuina, al cotxe, a la cambra -o vol entrar fins i tot al lavabo!-, en fa fora l’individu. És a dir, la seva responsabilitat. És a dir, la seva llibertat.