Publicitat
Publicitat

RELLEU A LA COMUNITAT DE MADRID

La presidenta de Madrid addueix motius de salut i familiars per deixar tots els càrrecs

Aguirre dimiteix per sorpresa

Esperanza Aguirre va anunciar ahir la seva dimissió com a presidenta de Madrid i diputada regional per motius personals i de salut. Cedeix el relleu al seu fidel vicepresident, Ignacio González.

Esperanza Aguirre plega. LaDama de Ferro de la dreta espanyola i la principal exponent de l'ala més conservadora del PP abandona la primera línia política. Ho fa en el punt àlgid, sense patir gairebé desgast entre els seus votants i amb el control absolut de la poderosa agrupació madrilenya del PP. Com gairebé sempre, el dia del seu comiat Aguirre -de 60 anys, la meitat dels quals els ha viscut en política- ho va voler controlar tot, fins al punt que va convocar una roda de premsa amb només 30 minuts d'antelació. Pocs segons després de començar va deixar anar l'inesperat i sorprenent anunci: "Els he convocat per anunciar-los la meva decisió de dimitir dels meus càrrecs de diputada de l'Assemblea i presidenta de la Comunitat de Madrid. He arribat a la conclusió que és el moment més adequat per retirar-me". Cedeix el relleu al seu vicepresident i fidel aliat, Ignacio González.

La dimissió d'Aguirre es produeix pocs dies després d'aconseguir amb èxit la seva última aposta personal: l'elecció de Madrid per a la construcció del complex d'oci Eurovegas. Un cop assolit l'objectiu, sembla que la ja expresidenta madrilenya es va decidir a fer oficial el seu adéu. Va dimitir, però, sense dissipar un bon grapat d'incògnites, principalment els motius de fons. Va admetre que feia "molt de temps" que meditava renunciar -que va "dubtar molt" si es presentaria a la reelecció a les eleccions de maig del 2011- però que no ho va fer fins que va poder explicar-ho personalment al president del govern espanyol, Mariano Rajoy. Després de reunir-s'hi ahir al matí i obtenir el seu sí va anunciar públicament el seu comiat irreversible. "Això no té marxa enrere", va dir amb la veu escanyada i contenint les llàgrimes.

Després de nou anys com a presidenta de Madrid, Aguirre va justificar el seu comiat per motius personals i de salut. Va dir que estava cansada, que volia passar més temps amb la seva família i que també havia incidit en la decisió el càncer de mama que li van diagnosticar el 2011, "una malaltia greu i seriosa" de la qual "presumptament" està curada a l'espera d'una "revisió rutinària".

Ja en el torn de preguntes, va negar rotundament que la seva marxa fos per divergències amb el PP, però el fet que no deixés clar quin era el motiu principal obre tot tipus de sospites. Les seves discrepàncies amb Rajoy són evidents des de fa uns anys. Per exemple, fa ben poc va manifestar obertament el seu rebuig a l'excarceració de l'etarra malalt d'un càncer terminal. Tampoc va ajudar a tancar la rumorologia el comunicat que va emetre el PP amb declaracions del president espanyol en què subratllava que la dimissió era per "raons de caràcter personal". Rajoy també va lloar "l'extraordinària tasca" d'Aguirre, amb qui va coincidir en el govern de José Maria Aznar. De fet. Aguirre és un dels últims reductes de l'aznarisme. Fa uns dies, per exemple, va insistir que cal restar competències a les autonomies i remodelar el sistema perquè no ha aconseguit encaixar Catalunya i el País Basc.

Nega una transició traumàtica

Sigui quin sigui el veritable motiu de la seva dimissió, Aguirre va insistir que havia arribat el moment i que sempre havia vist la política com una etapa "temporal" de la seva vida. Tot i així, va anunciar que seguirà vinculada a la política -encara que també deixarà el càrrec de presidenta del PP a Madrid- i que té intenció de recuperar la seva plaça de funcionària. També va fer esforços per descartar una transició traumàtica. Va dir que González té "més experiència" que ella i que no suposarà "cap diferència" per als ciutadans. La successió es votarà al Parlament en les pròximes setmanes.

Ja mirant al passat, va explicar que la mesura de què està més orgullosa és d'impulsar l'educació bilingüe, i, de la que menys, de les seves habituals "ficades de pota". Es va acomiadar amb agraïments al PP, l'oposició, la premsa i els madrilenys. El PP -també el ministre Gallardón- i el PSOE van manifestar el seu respecte per la decisió, IU va demanar eleccions anticipades i Unió ho va atribuir a motius polítics. Aguirre, com sempre, no va deixar indiferent.

Més continguts de