Publicitat
Publicitat

Ismael Pelegrí, de l'Institut Menorquí d'Estudis: "El problema no és la 'h' de Mahó, sinó la 'n' de 'Mahón'"

El cap de la secció de llengua i literatura d'aquest organisme menorquí, assegura que "equiparar el català i el castellà" en els topònims és "una decisió presa fora de les illes" que vol "perjudicar el català"

El cap de la secció de llengua i literatura de l'Institut Menorquí d'Estudis, Ismael Pelegrí, opina que la decisió de l'alcaldessa de Maó, la popular Àgueda Reynés, de canviar el nom de la ciutat a través d'un referèndum (amb totes les respostes amb el nom de la ciutat en castellà) "fuig de qualsevol qüestió filològica o lingüística". Des del seu punt de vista, "és tot una estratègia política del PP" teixida fora de les illes, "concretament, en algun laboratori d'idees tipus FAES". "Només pretenen eliminar la catalanitat cultural", "no té cap altre sustentament", assegura Pelegrí.

De fet, creu que el català "com a llengua minoritzada" ha de tenir una especial protecció per part de les institucions, cosa que està fixada en la llei de política lingüística de l'any 1986. Tot i això, admet que el Govern Balear de Bauzá podrà canviar-ho quan vulgui i equiparar el català amb el castellà, cosa "que significa jugar a la contra del català".

Iniciativa Cívica Mahonesa, que ja porta anys instant el consistori a traduir el topònim al castellà, per a Pelegrí, és una associació "relativament nova" i "de la caverna".  És d'aquestes que hi ha per les illes que tenen "pocs membres però que fan molt soroll". Per aquest motiu, els atribueix una "representativitat baixa" a nivell social.

Cortina de fum

El PP té a Balears una forta presència institucional després de les eleccions municipals i autonòmiques d'enguany, cosa que l'ha portat a una majoria absoluta al Parlament balear i també a l'Ajuntament de Maó. Per aquesta raó, Pelegrí recorda que "no hi ha cap necessitat de convocar un referèndum" per prendre aquestes decisions de tipus lingüístic ja que ho poden fer per ells mateixos sense la necessitat de comptar amb ningú. Per això, entreveu que convocant el referèndum es genera un debat que n'amaga d'altres com la "mala situació econòmica de les institucions" autonòmiques.

Malgrat tot, Pelegrí preveu que hi haurà manifestacions socials que adverteixin que "s'estan creuant algunes línies vermelles". A més, apunta que s'haurà d'acabar de veure si s'acaba fent o no aquest referèndum, ja que entén que només s'ha fet "per satisfer uns votants que el dia 20 han de tornar a les urnes" a repetir lleialtat al partit populars. En aquest sentit, Pelegrí es mostra "escèptic" sobre que s'acabi celebrant ja que la data prevista és el 2012 i creu que d'aquí a allà, ja s'hauran celebrat les eleccions del 20-N i potser ja no voldran.

Més continguts de