Una dècada d'acció exterior espanyola per frenar Catalunya

BarcelonaCatalunya ha intentat, en diverses ocasions, fer-se un lloc en l'escena internacional per lliure i al marge de la diplomàcia espanyola. Sovint, segons han denunciat diversos actors de disciplines variades, amb la diplomàcia espanyola en contra. L'últim cop, aquest dimarts, en què el Centre for European Policy Studies (CEPS) ha suspès a última hora el debat sobre el procés sobiranista que havia convocat a Brussel·les. El principal 'think tank' de la capital comunitària hi havia convidat el president del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), Carles Viver i Pi-Sunyer, però finalment s'ha fet enrere i ha desconvocat l'acte, que es titulava 'In or Out? Catalonia and the EU'. El Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) hi veu "la mà del govern espanyol". "Des que hi ha data i pregunta intenten impedir o condicionar tots els actes que organitzem a l'estranger", s'han queixat. El d'aquest dimarts esdevé un episodi més d'una dècada d'acció exterior espanyola per frenar els intents de Catalunya per situar-se amb veu pròpia al món, accentuats amb el procés sobiranista.

1. El cas de Fresno i el reconeixement interromput de la Federació Catalana de Patinatge

El 27 de març del 2004, en una assemblea a Miami, la Federació Catalana de Patinatge era reconeguda provisionalment com a membre de la Federació Internacional de Patinatge (FIRS). Mesos després, a l'octubre, Catalunya es convertia en campiona del Mundial B d'hoquei patins a Macau, després de guanyar tots els partits i encaixar un sol gol (de penal) en contra en tot el campionat. La victòria donava a Catalunya el passaport per al Mundial A, previst per a l'agost del 2005. Però les pressions de la diplomàcia i la Federació espanyoles i les irregularitats van impedir que Catalunya seguís fent camí per lliure. En l'assemblea de Fresno del novembre del mateix any, i malgrat que la Federació Catalana i la secretaria general de l'Esport havien recollit la intenció de la majoria dels països federats de votar afirmativament a l'oficialitat, la immensa majoria de federacions van acabar oposant-s'hi.

Com a conseqüència d'aquella votació, el que era president de la Federació Internacional, el català Isidre Oliveras, va dimitir del càrrec. El va rellevar l'italià Sabatino Aracu, actual president, que va admetre haver rebut "instruccions precises" polítiques sobre quin havia de ser el sentit del seu vot en l'assemblea de Fresno. El mateix van reconèixer presidents de federacions sud-americanes i europees. La Federació Catalana ho va recórrer, i el Tribunal d'Arbitratge de l'Esport li va donar la raó sobre les irregularitats denunciades. Un any després, el 2005, es repetia la votació, aquest cop de forma secreta, a Roma. Catalunya va perdre, però els suports en aquest cas s'havien multiplicat per cinc.

2. La catedràtica vetada per denunciar el dèficit fiscal

"El govern espanyol rebutja publicar les balances fiscals. Només el 2008, després de molta pressió, van publicar algunes dades. Es va confirmar que el dèficit fiscal de Catalunya, acumulat des del 1986, era de més de 200.000 milions d'euros. Així, s'entén per què aquesta informació s'havia mantingut en secret". Aquesta frase de Clara Ponsatí al vídeo 'Stop Espoli', de la Fundació CatDem (la de CDC), i unes declaracions a favor del dret a decidir de Catalunya que va fer el setembre del 2012 a la cadena Al-Jazira van provocar que el govern espanyol mogués fils per no renovar-la com a professora de la càtedra Príncep d'Astúries de la Universitat de Georgetown de Washington. Ponsatí assegurava llavors que el bloqueig a la seva renovació coincidia amb el malestar que havien generat al govern espanyol les seves declaracions. El mateix ministre Margallo ho confirmava dies després.

3. El sopar de treball de Mas amb el ministre de Defensa francès suspès a última hora

Durant una visita a París el 3 de juny de 2013, ja amb el procés d'autodeterminació en marxa, el president de la Generalitat, Artur Mas, tenia previst un sopar de treball amb el ministre de Defensa francès i president de la Conferència de les Regions Perifèriques Marítimes d'Europa, Jean Yves Le Drian. Hores abans de la cita, però, quedava cancel·lada. La trobada havia encès totes les alarmes en l'espanyolisme polític. Si bé Mas ho va atribuir a motius "d'agenda" del ministre, tant CDC com ERC van denunciar que el canvi d'última hora responia a les pressions del govern espanyol. El ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, advertia l'endemà a Mas que "actuar per lliure no sol donar resultat".

4. Intent de silenciar el debat sobre Catalunya a la Universitat de Lisboa

En aquest cas va ser el mateix degà de la Facultat de Dret de la Universitat de Lisboa, Eduardo Vera-Creu Pinto, qui en un article al rotatiu portuguès 'Público' va denunciar els intents de la diplomàcia espanyola d'anul·lar un debat sobre la situació política de Catalunya. En el seu article, Vera-Creu Pinto deplorava que s'intentés "silenciar un tema de tanta importància i dimensions només perquè sembla que sigui per a la conveniència del govern d'Espanya". Es tractava d'una jornada acadèmica que va inaugurar el conseller de Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs.