CiU diu que les raons de la xiulada no es resolen "amb una Inquisició"

MadridEl portaveu adjunt de CiU al Congrés, Pere Macias, ha advertit aquest dimarts que la raons que "tants ciutadans" xiulessin l'himne espanyol dissabte passat al Nou Camp "no desapareixeran muntant un tribunal d'Inquisició". "Estem al segle XXI o en la Santa Inquisició?", ha plantejat el diputat, que diu estar "al·lucinat" amb aquest assumpte i amb la intenció del PP de prohibir per llei aquest tipus de xiulades. Segons la seva opinió, el que caldria fer és "treballar per fer desaparèixer aquestes raons, no per prohibir-ho". "Som al segle XXI, el segle de les llibertats, i quan hi ha un problema que es manifesta de manera tan sonora el que cal fer és resoldre-ho, no muntar un tribunal d'Inquisició, que està fora d'època i de lloc", ha argumentat Macias en declaracions al Congrés.

El portaveu del PNB, Aitor Esteban, també ha rebutjat abordar aquest assumpte amb càstigs per llei: "El PP sempre està amb el Codi Penal, sembla la senyoreta Rotennmeier de la política", ha criticat. Esteban ha defensat que en lloc del càstig i de "'la lletra amb sang entra', caldria preguntar-se què hi ha darrere d'això". Esteve, que ha recordat que els tribunals ja van dir que xiular l'himne "formava part de la llibertat d'expressió", ha insistit que el més "important és preguntar-se per què hi havia tantes persones xiulant i per què precisament passa amb el País Basc i Catalunya". "Caldria treballar perquè els símbols comuns fossin del gust de tothom i no simplement dir que, com hi ha gent que no està d'acord, el que faré és anar al Codi Penal; aquestes coses no s'arreglen així; Franco en quaranta anys no va arreglar la manera de pensar de la gent", ha afirmat el portaveu del PNB:

En la mateixa línia, Rafael Larreina (Amaiur) ha criticat l'"escàndol farisaic" que, segons la seva opinió, s'ha produït al voltant d'aquest fet, "per ocultar la realitat que hi ha tant a Catalunya com a una part molt important de la societat que reclama ser reconeguda, que sigui reconegut el seu dret a decidir i el seu dret a ser el que volen ser".