El calendari d'ERC i la CUP: plebiscitàries el 27-S i constituents al febrer
Els nous diputats sobiranistes renunciarien a ocupar la presidència, fet que allargaria cinc mesos el mandat en funcions de Mas. Entre unes eleccions i les altres quedarien les espanyoles
BarcelonaEl diputat Quim Arrufat ha obert la porta a parlar d'una candidatura “sense partits i amb la gent de la societat civil” per tal de comptar el suport del 'sí' a la independència. Un plebiscit en tota regla que relegaria el debat ideològic a unes eleccions “constituents” que s'haurien de celebrar “immediatament després”. Ara bé, és possible encadenar consecutivament dos comicis? Tècnicament, quin és el mínim de temps possible entre totes dues eleccions?
Després del 27-S, si s'escollís nou president i es constituís un nou govern, el Parlament ja no podria dissoldre's anticipadament fins un any després de la seva constitució. El reglament no ho permet si els últims comicis també s'han celebrat anticipadament, com és el cas. Així doncs, fins al setembre de 2016 no es podrien celebrar uns nous comicis. Per esquivar aquest impediment legal i poder fer les eleccions “constituents” de forma "immediata", hi hauria l'opció de mantenir l'actual Govern en funcions. Això es podria donar per la impossibilitat d'investir nou president —recordem el cas d'Andalusia, en què abans del pacte PSOE-C's planava el dubte d'uns nous comicis–, fet que desembocaria en la dissolució automàtica del Parlament i la convocatòria de noves eleccions. Aquestes serien ja amb els partits sobiranistes, que pugnarien per l'hegemonia ideològica i per liderar el procés constituent del nou estat.
Calendari
El Parlament sorgit del 27 de setembre s'haurà de constituir legalment vint dies després de la contesa electoral. Un cop constituït, el seu president o presidenta obrirà, durant uns dies prudencials, una ronda de contactes amb els caps de llista per establir quin d'ells té més opcions de ser escollit president. Aleshores es convocarà una sessió en què s'intentarà investir president. Si això no és possible per majoria absoluta, la segona votació es farà dos dies després i només serà preceptiva la majoria simple (art. 128).
Els intents de tenir nou president podrien ser múltiples —és possible que el bloc unionista intentés investir un candidat alternatiu—, però si després de dos mesos de la primera votació cap dels candidats ha rebut el suport necessari (majoria absoluta o més vots a favor que en contra), el Parlament es dissol automàticament i el president en funcions ha de convocar eleccions de forma “immediata”, tal com estableix l'article 67 de l'Estatut. Les eleccions s'han de celebrar entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria. Hi ha, per tant, fins a dos mesos entre la signatura del decret –de nou ho faria Artur Mas– i la nova jornada electoral.
Així doncs, les properes eleccions de caràcter “constituent” haurien de ser cinc mesos després, el febrer del 2016, després de les eleccions generals que Mariano Rajoy ha situat a finals de novembre.
