Publicitat
Publicitat

MISSATGE DE NADAL

Felip VI avala el discurs del PP en contra del procés

El rei crida a frenar “ruptures emocionals” a Catalunya i vol duresa amb la corrupció

El relleu al capdavant de la Corona espanyola no ha suposat cap gir en el discurs sobre la plurinacionalitat de l’Estat i el debat sobre un nou encaix territorial de Catalunya. Felip VI va deixar clar ahir al vespre, en el seu primer missatge institucional de Nadal, que la defensa de la unitat de l’Estat -fent apel·lacions, això sí, a la seva diversitat interna- serà una prioritat del seu regnat. Si hi ha un punt clar d’inflexió respecte del seu pare, Joan Carles I, és a l’hora de situar la lluita contra la corrupció en un primer pla destacat i amb un to molt contundent. La realitat del dia a dia mana.

Després de setmanes de crítiques al govern del PP per intentar patrimonialitzar tots els àmbits de poder, el segell de l’executiu de Mariano Rajoy també va ser visible en el discurs del nou monarca. De manera especial, a l’hora de referir-se al sobiranisme i a l’evolució de l’economia. Ahir va avalar les tesis de la Moncloa, i es van diluir les esperances que Felip VI assumís un rol d’arbitratge en el conflicte polític que hi ha plantejat a Catalunya. L’única concessió va ser una apel·lació al diàleg però deixant clar que les regles fixades el 1978 (i per tant la sobirania nacional espanyola) són intocables.

Conscient que les seves paraules serien analitzades amb especial cura pel caràcter gairebé fundacional d’una nova etapa -i just abans d’encetar un any electoral de final incert-, va intentar demostrar que té l’orella posada al carrer. Per això, no va defugir els temes que marquen l’agenda pública: atur, regeneració democràtica (sense mencionar en cap moment la infanta Cristina, a punt de seure al banc dels acusats) i la crisi territorial. En aquest últim punt va fer una crida a evitar la independència, plantejant, sobretot, el plet en termes de relacions personals, com han fet en altres ocasions ministres com el de l’Interior, Jorge Fernández Díaz. El rei va dir que li “dol” i li “preocupa que es puguin produir fractures emocionals, desafeccions i rebuigs entre famílies, amics o ciutadans”. I va afegir: “Ningú a l’Espanya d’avui és adversari de ningú”, passant per alt que el sobiranisme ha construït un projecte, majoritàriament, en positiu, i, de manera especial, ben allunyat de la confrontació entre identitats.

Assumint el criteri dels principals partits espanyols, va subratllar que l’Estat és una única nació, tot i que plural. Segons va dir, d’aquesta diversitat en surt la seva “força” i, per això, va demanar que “es comprengui i es respecti”. “La força de la unitat permetrà anar més lluny i millor en un món que no accepta ni la debilitat ni la divisió de les societats, i que camina cap a una integració més gran”. Aquesta és la idea de fons que sovint utilitza el president espanyol, especialment després de les reunions del Consell Europeu, per argumentar que els interessos dels catalans es defensen millor a la UE formant part d’un conjunt ampli. La Zarzuela ha fet seva la convicció que, en un món global, la fragmentació, encara que democràtica, es penalitza.

Les consideracions basades en els llaços afectius i en els criteris d’eficiència per justificar l’oposició a l’estat propi no van ser les úniques. N’hi va haver de jurídiques. Va recordar que durant la Transició es va “proclamar la nostra unitat històrica i política”, preservant el respecte a llengües, cultures i tradicions diverses. Assegurant que ell porta Catalunya “al cor”, va exigir “respecte” a la Constitució del 1978 perquè és “la garantia d’una convivència democràtica, ordenada, en pau i llibertat”. Amb aquesta base, va sentenciar: “Els desencontres no es resolen amb ruptures emocionals o sentimentals. Fem tots un esforç lleial i sincer i retrobem-nos en allò que mai hauríem de perdre: els afectes mutus i els sentiments que compartim”. No es va referir, en canvi, a les solucions polítiques que algunes formacions han posat sobre la taula, com la reforma constitucional en un sentit federal.

Recuperar la confiança

Però les mirades estaven posades també, ahir, en les paraules sobre la corrupció, ja que el cas Nóos toca de ple la institució monàrquica. De fet, l’erosió constant que ha anat patint en els últims temps la Corona, cosa que ha afectat la seva legitimitat a ulls de la ciutadania, va acabar precipitant el relleu de Joan Carles I com a cap de l’Estat al mes de juny, per buscar una renovació urgent. Sense mencionar en cap moment la seva germana Cristina, Felip VI va ser taxatiu: “Hem de tallar d’arrel i sense contemplacions la corrupció”. Segons ell els responsables ja estan “responent-ne” i és prova del correcte funcionament de l’estat de dret. La seva germana serà jutjada a Palma.

Definint-se com el “primer servidor”, va admetre que el degoteig de casos degrada la confiança dels espanyols en qui els governen, una dinàmica, va afirmar, que s’ha d’acabar. “Els ciutadans necessiten estar segurs que el diner públic s’administra amb finalitats legalment previstes; que no existeixen tractes de favor per ocupar una responsabilitat pública; que desenvolupar un càrrec públic no sigui un mitjà per aprofitar-se’n o enriquir-se; que no s’enteli el nostre prestigi i la bona imatge al món”, va dir. Va reclamar una “profunda regeneració de la nostra vida col·lectiva” perquè la corrupció produeix, “amb tota la raó, indignació i desencant”.

A punt de començar el 2015, la lluita contra l’atur és un dels tres grans reptes que es va marcar el rei, amb la unitat d’Espanya i les mesures per la qualitat democràtica. En l’àmbit econòmic, fent seu de nou l’argumentari popular, va reconèixer que les xifres de l’atur són “inacceptabes” però que hi ha motius per a l’esperança, va dir aferrant-se a indicadors macroeconòmics. “És un fet [...] que hem recuperat el creixement i la creació de llocs de treball”.

El rerefons de la primera intervenció televisada per Nadal del nou rei perseguia un objectiu: reclamar un esforç perquè la majoria social torni a creure en el funcionament de l’Estat, una confiança sacsejada per diverses crisis superposades. Curiosament va citar com un dels actius “l’estabilitat política” de què gaudeix Espanya. Avui els partits valoraran un discurs sense cap elogi directe a Joan Carles I i que va acabar amb un “Bon Nadal” en les quatre llengües cooficials.

Un escenari menys protocol·lari a la Zarzuela

Nou rei, nova escenografia. El monarca va optar per dirigir-se als espanyols en un entorn menys protocol·lari del que feia servir normalment el seu pare, malgrat que amb els anys havia anat adaptant-se a les necessitats d’imatge, fins i tot dret, recolzat a la taula de treball. El seu fill Felip va procurar defugir l’entorn del despatx, més fred i impersonal, i va gravar el missatge institucional en un saló del Palau de la Zarzuela, combinant elements institucionals -la bandera espanyola- amb els tocs més familiars, com tres fotografies i un petit pessebre. Els retrats estaven col·locats de manera estratègica. Més a prop del nou cap de l’Estat, una imatge d’ell amb la reina Letícia, somrients, dins de l’avió oficial. Al costat, una altra amb les seves dues filles. Més apartada, una fotografia que recollia l’encaixada de mans amb el seu pare, simbolitzant el relleu a la Corona que es va fer a meitats d’aquest any. Hi apareix, també, la seva mare, la reina Sofia. A ells es limita la família reial. La posada en escena es completava amb petits retocs nadalencs per fer-la més propera.

Més continguts de