Publicitat
Publicitat

La Fiscalia demana 10 anys d'inhabilitació per a Artur Mas pel 9-N

Els fiscals acusen l'expresident de desobediència i prevaricació, i també volen que s'inhabiliti Joana Ortega i Irene Rigau

La Fiscalia demana 10 anys d'inhabilitació per a l'expresident català, Artur Mas, i nou per a les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau, per haver convocat la consulta sobiranista del 9-N. Gairebé dos anys després de querellar-se contra tots tres, els fiscals del cas, Francisco Bañeres i Emilio Sánchez Ulled, han presentat l'escrit d'acusació davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Els fiscals acusen Mas, Ortega i Rigau d'haver desobeït el Tribunal Constitucional (TC) en convocar el 9-N i de prevaricar en mantenir-se darrere de l'organització de la consulta fins al final, tot i saber que estava suspesa pel tribunal de garanties.

Una estratègia de desafiament completa

Segons l'escrit d'acusació de la Fiscalia, després que els notifiquessin la suspensió de la consulta, l'expresident "va articular una estratègia de desafiament completa i efectiva" a la decisió del TC i es va posar d'acord amb Ortega i amb Rigau per assegurar-se "la continuació de totes les actuacions públiques previstes per desenvolupar la votació". 

Els fiscals consideren que Mas, Ortega i Rigau "eren plenament conscients" que amb la seva actuació estaven incomplint el mandat del tribunal de garanties. A més, asseguren que l'expresident es va moure en tot moment pensant només "en la seva pròpia voluntat".

Quan Mas va declarar pel 9-N, l'octubre del 2015, va assumir la responsabilitat política de la consulta, però va assegurar que després de la suspensió del TC havien deixat l'organització en mans de voluntaris. La Fiscalia diu que en realitat sempre van continuar darrere de tot, però explica que van dissimular-ho "generant l' aparença que les actuacions públiques s'aturaven i que tot quedava en mans dels ciutadans". També recorda que mai van firmar cap ordre ni decret, perquè no quedés rastre de la seva participació.

Mas, l'epicentre de l'acusació

La Fiscalia apunta a Artur Mas com el principal responsable de la desobediència al TC, mentre que considera Rigau i Ortega " cooperadores necessàries". Segons l'escrit d'acusació, Mas va "desatendre intencionadament el mandat del Tribunal i va incomplir la seva obligació com a president, emparant-se només en la seva voluntat".

Pel que fa a Ortega, assegura que l'exvicepresidenta "va continuar exercint el control públic i la coordinació de totes les actuacions". La responsabilitza d'"assumir la coordinació de totes les entitats i funcionaris públics" i d'"impulsar directament les principals actuacions administratives".

Segons els fiscals, Rigau es va coordinar amb Mas i Ortega "i va posar a la seva disposició tots els mitjans" del departament d 'Ensenyament perquè arribessin els 7.000 ordinadors necessaris per a la votació i per garantir que s'obrissin les escoles.

No es demana presó

Inicialment, la Fiscalia també es va querellar contra els tres exresponsables de la Generalitat per malversar diners públics en la votació, però finalment han descartat en l'escrit d'acusació aquest delicte, que és l'únic que implicava penes de presó.  

Els fiscals conclouen que els dos delictes de desobediència i prevaricació s'han de castigar conjuntament, perquè un és conseqüència d'un altre. Demanen 10 anys d'inhabilitació per a Mas i nou per a Ortega i Rigau. Però en cas que el tribunal decidís separar les dues eventuals condemnes, deixa la petició d'inhabilitació en nou anys i mig per a l'expresident i una multa de 36.000 euros, i vuit anys i mig d'inhabilitació per a les exconselleres i una sanció de 30.000 euros.

La fiscalia demana que durant el temps de la condemna, Mas i les exconselleres no puguin exercir " càrrecs públics electius" en qualsevol nivell, "ja siguin d'àmbit local o estatal". Si l'acusació prospera en el judici, també quedaran inhabilitats per a "l'exercici de funcions de govern tant en l'àmbit autonòmic com en el de l'Estat".