Política 16/12/2016

Forcadell, al TSJC: "Jo tinc el deure de protegir la inviolabilitat dels diputats com vostès tenen el deure de protegir la meva"

La presidenta del Parlament, que només ha contestat a les preguntes del seu advocat, ha defensat davant la jutge que el Parlament pot "debatre sobre la independència"

Montse Riart
3 min
Carme Forcadell entra a declarar

Barcelona30 minuts. Això és el que ha durat la declaració de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Segons fonts judicials, Forcadell només ha contestat a les preguntes de la seva defensa, però no a les de la Fiscalia ni a les de la jutge del cas, i ha interpel·lat el tribunal: "Jo tinc el deure de protegir la inviolabilitat dels diputats, com vostès tenen el deure de protegir la meva".

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Forcadell està investigada per desobeir el Tribunal Constitucional (TC) en permetre la votació de les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent al Parlament el 27 de juliol, tot i l'advertiment del TC, que li recordava que tenia el deure d'impedir que es desenvolupés la declaració sobiranista del 9-N.

La tesi de la Fiscalia és que Forcadell era "conscient" d'aquest advertiment del Constitucional i malgrat tot va tirar endavant la votació. Però, segons fonts judicials, la presidenta del Parlament ha defensat que, en la seva opinió, el Constitucional no havia prohibit ni el treball de la comissió ni el debat parlamentari o la seva votació.

Forcadell: "Si al carrer es pot parlar d'independència, per què no ho pot fer el Parlament?"

En aquest mateix sentit, Forcadell ha defensat a l'interior de la sala que la votació del dia 27 de juliol no va ser una acció premeditada, com defensa la Fiscalia, sinó que va decidir tramitar-la, de manera improvisada, a petició de Junts pel Sí i de la CUP. Forcadell hauria defensat que, com a presidenta del Parlament, no té autoritat per vetar un debat polític i ha defensat que aquest es produís: "Si al carrer es parla d'independència, per què no ho pot fer el Parlament?", hauria dit.

La tesi que Forcadell hauria defensat davant del TSJC, segons fonts judicials, és que en l'únic que podia intervenir com a presidenta del Parlament és en el treball de la mesa, que segons ella hauria acabat el 20 de juliol, quan es va tancar la comissió d'estudi. A partir d'aquí Forcadell considera que el que es va plantejar és un "acte polític", sense valor jurídic de debat i votació sobre el qual ella, pel seu càrrec, no tenia cap tipus de control.

De fet, segons fonts pròximes al cas, la clau de la qüestió per al TSJC serà ponderar què ha de prevaldre, si l'obligació de Forcadell, pel seu càrrec, de garantir el debat parlamentari i la lliure expressió dels diputats de la cambra -la tesi de la defensa-, o el seu deure d'obeir un mandat personal que li havia fet el TC d'impedir que es desenvolupés la declaració sobiranista suspesa pel tribunal de garanties -la tesi de la Fiscalia.

Dos informes avalen l'actuació de Forcadell

Un altre dels arguments de la Fiscalia per defensar una suposada desobediència "conscient" de Forcadell és que el desembre del 2015 els serveis jurídics del Parlament haurien emès un informe que valorava l'advertiment del TC. La presidenta del Parlament hauria citat dos informes posteriors, del secretari general i del lletrat major de la cambra, que avalarien l'actuació de la presidència; un és anterior a la votació del 27 de juliol, i l'altre, posterior.

Forcadell també hauria dit que el document que es va llegir abans de començar la votació no era cap advertiment, com assegura la Fiscalia, sinó que només li recordava que havia d'informar els diputats.

Un qüestionari de 25 preguntes

L'interrogatori de la defensa, exercida pel penalista Andreu van den Eynde, ha consistit en 25 preguntes, segons fonts presents en la declaració, que Forcadell ha contestat de manera clara i concreta. La primera qüestió s'ha centrat en les funcions del seu càrrec i la seva qualificació, per demostrar, segons aquestes mateixes fonts, que la presidenta del Parlament no té coneixements jurídics.

La magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya encarregada de la investigació, Maria Eugènia Alegret, i els dos representants de la Fiscalia -el fiscal superior de Catalunya, José Maria Romero de Tejada, i el tinent fiscal, Francesc Bañeras- l'han rebut drets. A diferència de la declaració de l'expresident Artur Mas, Forcadell no ha fet cap intervenció inicial, només ha contestat a les preguntes de la defensa -Mas va contestar també a les del magistrat- i ha entrat en detalls jurídics i del reglament del Parlament molt més concrets que no pas la valoració més política que va donar l'expresident. La declaració de Mas també va ser més llarga: tres hores, enfront els 30 minuts de Forcadell.

Fonts pròximes al cas consideren que, amb els testimonis que declararan dilluns -el vicepresident segon de la mesa, José María Espejo Saavedra; el secretari segon de la mesa, David Pérez Ibáñez, i el secretari tercer d'aquest mateix òrgan, Joan Josep Nuet-, el gruix de la causa i de les proves sol·licitades per la Fiscalia estaran tramitats. Caldrà veure si la defensa de Forcadell demana noves diligències o l'ampliació de la documentació existent i el cas es podria tancar.

stats