Publicitat
Publicitat

EUSKADI BUSCA LA PAU

Hasier Arraiz: “Si Podem manté l’aposta pel dret a decidir hi haurà espais per col·laborar-hi”

Hasier Arraiz (Vitòria, 1973) lidera Sortu, la principal formació de l’esquerra abertzale, nascuda el 2013 per ocupar l’espai polític de la il·legalitzada Batasuna. És diputat de la coalició EH Bildu, que debat com enfortir els seus llaços, al Parlament de Vitòria. Parla per a l’ARA de la realitat basca tres anys després de l’adéu d’ETA, de la seva estratègia i, amb un ull a Catalunya, explica la via basca cap a la sobirania.

Com evolucionen el procés de pau i el polític a Euskal Herria?

Quan fa cinc anys l’esquerra abertzale va canviar d’estratègia i després ETA va abandonar les armes vam pensar que estaríem en una altra situació, que després de la iniciativa unilateral l’Estat s’asseuria a dialogar. Ara hem arribat a la conclusió que és impossible i hem decidit que la unilateralitat no serà un instrument, sinó el motor principal de tot el procés.Hem modificat el nostre esquema de procés de pau i per al procés sobiranista. Avui els dos processos es fonen i parlem d’un de sol. Dins l’esquerra abertzale la unilateralitat ha de generar noves condicions, i en la societat, perquè sigui el poble el que faci passos cap a la sobirania. Tot plegat ho hem anomenat Euskal Bidea (Via Basca).

Quin encaix hi té el PNB?

Nosaltres volem debatre amb el PNB per enfrontar-nos amb Madrid, i el PNB vol el contrari: posar-se d’acord amb Madrid per enfrontar-se a l’esquerra abertzale. Però, tal com està el mapa polític i social, ha de ser un aliat necessari en aquest camí, encara que cal reconèixer que aquesta possibilitat l’observem llunyana. De tota manera, si volem un punt de solució de l’arrel política del conflicte, que està en el dret a decidir, ens cal el PNB perquè necessitem la majoria institucional per fer-ho.

El PNB ja ha triat el PSE com a aliat. Això els ho posa difícil.

Sóc més optimista i crec que aquest pacte no és una decisió estratègica del PNB, sinó que és per anar fent. El PP no dóna opció i ens sotmet a un impàs. Urkullu volia anar fent amb el PP i els socialistes. Esperem que no es compleixi el seu desig perquè no és el que vol ni la societat basca ni la navarresa.

Ha dit que Sortu utilitzarà un nou vocabulari en relació a les víctimes i a la violència. Per què?

La ponència de pau al Parlament està bloquejada perquè el PSE va decidir marxar-ne, i és un instrument necessari per al procés. Nosaltres estem disposats a abandonar la terminologia clàssica abertzale per utilitzar-ne una altra no tan pròpia i desbloquejar la ponència. Volem demostrar a la societat basca que tenim voluntat d’arribar fins al final del camí. També busquem deixar en evidència qui no té aquesta mateixa voluntat.

Com es viu des de l’esquerra abertzale la situació dels presos?

Els presos paguen la batalla del relat que vol reescriure el PP i que molts cops arrossega el PNB. El PP vol vencedors i vençuts, i els presos representen la part vençuda, que, a més, la volen humiliada. Es diuen vencedors, però es comporten amb la ràbia i la desesperació del perdedor.

Arnaldo Otegi els ha retret aplicar “receptes del passat” i els demanava una “nova cultura política”.

El que diu és una cosa molt concreta i que tenim analitzada. El tema és que a l’esquerra abertzale hem fet un canvi d’estratègia de tal abast que exigeix una metabolització lenta. I crec que aquest recorregut l’estem fent raonablement bé.

¿Otegi continua sent secretari general de Sortu?

Sí, si vol quan surti de la presó. Per descomptat.

Com veuen a Sortu el procés català després del 9-N?

De Catalunya n’hem après que de Madrid no se’n pot esperar res. Valorem, sobretot, la constatació que la societat civil organitzada és indispensable i, també, la importància de la unitat d’acció dels partits entorn del dret a decidir. I també hem vist que quan la unitat s’esquerda i els partits miren més els seus interessos que els del país, hi perd el procés.

¿Han canviat de referents a Catalunya després que no tanquessin cap aliança a les europees?

La coalició EH Bildu, conformada com un front ampli de l’esquerra independentista basca, s’identifica amb l’espai que representen Esquerra Republicana i la CUP. Si em pregunta per Sortu, la nostra preferència és la CUP. I anímicament ens sentim molt a prop de David Fernàndez o Quim Arrufat.

L’última enquesta de l’Euskobaròmetre situa Podem com a segona força i el seu ascens els penalitza a vostès. Què és Podem per a Sortu: ¿un aliat potencial, un adversari electoral o totes dues coses?

Nosaltres, com s’està fent a Catalunya, plantegem el nostre propi procés constituent. Si Podem s’estructura a Euskadi, com sembla que ho està fent, i manté la seva aposta pel dret a decidir i pels drets socials de la ciutadania basca, segurament hi haurà d’haver espais de col·laboració entre EH Bildu i aquest nou partit. Si participa en les eleccions objectivament serà un adversari electoral, esclar.

¿Té relacions Sortu o EH Bildu amb Podem?

Avui no hi ha cap relació formal, però esclar que la voldríem tenir. Igual que amb la resta de formacions polítiques.

Més continguts de