Publicitat
Publicitat

El Govern accepta buscar l'aval de la Comissió de Venècia al referèndum

Les negociacions amb CSQP han acabat minuts abans de la votació al Parlament que insta el Govern a recórrer a aquest organisme internacional per aconseguir l'aval previ a la consulta de la comunitat internacional

La Comissió de Venècia ha agafat un protagonisme sobtat en el Procés des que CSQP va decidir ara fa un parell de setmanes llançar un repte al Govern: acceptaran el referèndum unilateral si té l'aval d'aquest organisme internacional. Les negociacions entre els comuns, Junts Pel Sí i la CUP van començar amb força aquesta mateixa setmana i s'han allargat fins al darrer minut per arribar a un acord que insta el Govern a portar els preparatius del referèndum a la Comissió de Venècia. Els 73 vots de JxSí i CSQP han permès aprovar la moció. La CUP s'ha abstingut en la part principal i ha votat a favor de les mobilitzacions populars i la resta de l'oposició ha votat en contra del text.

"El Parlament de Catalunya insta el Govern a posar en marxa les iniciatives oportunes per disposar de l’assessorament, reconeixement i aval de la Comissió Europea per la Democràcia a través del Dret (Comissió de Venècia) pel que fa a les condicions que hauria de complir la convocatòria del referèndum", descriu la moció acordada. Per tant, JxSí reconeix que l'executiu pot intentar recórrer a la Comissió de Venècia, tot i que inicialment havia descartat aquesta opció perquè argumentava que només ho podien sol·licitar els estats.

Respecte el text inicial, CSQP elimina el concepte "urgent" i no s'especifica un límit temporal per demanar l'assessorament de la comunitat internacional. Ara bé, recorda que en la moció sobre el referèndum aprovada a l'octubre el Govern ja es va comprometre a cercar el reconeixement previ de la comunitat internacional a la convocatòria del referèndum. És a dir, els comuns interpreten que l'executiu anirà a Venècia abans del setembre, si el Govern pretén mantenir la data de la consulta.

El portaveu parlamentari de CSQP, Joan Coscubiela, ha portat el pes de les negociacions amb els interlocutors de JxSí, Marta Rovira, i de la CUP, Benet Salellas. Els contactes s'han limitat a aquests tres grups, els únics que reivindiquen el dret a decidir a la cambra catalana. La CUP finalment no se sumarà a l'acord sobre la Comissió de Venècia, però sí que s'abstindrà en alguns punts de la moció. L'acord ha estat avalat pel vicepresident del Govern i màxim responsable en l'organització del referèndum, Oriol Junqueras.

Referèndum pactat

La via unilateral que ha engegat el Govern ("a conseqüència de la manca de voluntat de diàleg del govern espanyol") seria difícil que aconseguís l'aval de la Comissió de Venècia. Fonts de JxSí reconeixen aquesta dificultat i expliquen que interpreten que l'acord dels comuns només se circumscriu al referèndum pactat. És a dir que el Govern només recorreria a Venècia si l'Estat està d'acord a convocar la consulta, una hipòtesi que el mateix Govern descarta, tot i que continua apel·lant a la negociació amb l'Estat.

De fet, la portaveu parlamentària de JxSí, Marta Rovira, ha explicat durant el debat de la moció a l'hemicicle del Parlament que hauria de ser el govern espanyol qui portés les condicions d'un referèndum pactat a la Comissió de Venècia. 

En el punt quart de la moció també s'ha instat el govern a posar en coneixement de la Comissió de Venècia "la voluntat majoritària dels ciutadans de Catalunya per celebrar un referèndum acordat i pactat". En la resta de la moció es critica l'"enrocament" de l'Estat i es mostra el suport a les mobilitzacions que es puguin convocar en defensa del referèndum.  

Requisits del codi de bones pràctiques

Són 10 els punts principals del Codi de Bones Pràctiques de la Comissió de Venècia amb els quals JxSí i CSQP s'han volgut comprometre amb especial èmfasi. Entre ells, l'any que ha de passar entre la modificació de la normativa del referèndum i la data de celebració; la imparcialitat de l'òrgan que organitzi el referèndum; la neutralitat dels mitjans de comunicació i la definició d'una pregunta clara.

Acord entre CSQP i JxSí

Joan Coscubiela, portaveu de CSQP, ha afirmat que "la moció neix de la necessitat imperiosa de cercar reconeixement internacional si volem vèncer el bloqueig permanent del govern espanyol" i ha afegit que "set mesos després del referèndum o referèndum no s’han concretat aspectes bàsics". El dirigent ecosocialista ha remarcat que "la proposta és plenament viable i és fals que això només ho pugui sol·licitar el govern espanyol". Coscubiela ha defensat que "qualsevol convocatòria de referèndum ha de tenir una norma legal que l’empari perquè es pugui desenvolupar en condicions democràtiques amb una administració electoral independent o un cens electoral previ, perquè si no no seria un referèndum, sinó una altra cosa".

La portaveu de Junts pel Sí, Marta Rovira, de Junts pel Sí, ha justificat el suport a la moció amb les esmenes presentades per "derrotar l’immobilisme que frena el canvi que implica el referèndum". La republicana ha reiterat: "Hi votarem a favor perquè volem organitzar un referèndum amb totes les garanties, seguint els estàndards internacionals i recordant que tenim la voluntat de fer-lo de manera acordada i pactada". En aquest sentit, Rovira ha advertit que ha de ser el govern espanyol i no el català qui porti la moció a la Comissió de Venècia: "Que l’Estat vagi a Vènecia, que sigui instada pel govern espanyol". Per aquest motiu, ha subratllat que "si els ciutadans de Catalunya són sobirans no ens podem posar condicions impossibles que impedeixin la celebració del referèndum, és amb democràcia que volem superar l’immobilisme".

CUP: "No demanarem permís ni a l'Estat ni a la Comissió de Venècia"

La CUP no ha subscrit el text perquè advoca per la via unilateral i discrepa que s’hagi de demanar permís perquè els catalans puguin acudir a les urnes. Així ho ha remarcat el seu portaveu, Benet Salellas, que ha sentenciat:  "Defensem el dret a autodeterminació i la unilateralitat i no demanarem permís a l’Estat ni a la Comissió de Venècia". El diputat cupaire ha avisat que "el debat sobre el reconeixement no es pot limitar a les garanties, no pot ser una condició, un requisit previ perquè el reconeixement anterior sotmet la sobirania dels pobles i ens tracta com a menors d’edat".

Cs, PP i PSC, en contra

La líder de l'opoisició, Inés Arrimadas, ha posat el dit a la nafra quan ha assenyalat les contradiccions de Junts pel Sí per haver aparcat d'entrada el referèndum a l'inici de la legislatura i ara apostar-hi. "Que abans no eren demòcrates, vostès?", s'ha preguntat Arrimadas, que ha criticat Junts pel Sí per haver acusat l'oposició d'antidemocràtica per no donar suport a la consulta. Així, ha vaticinat que quan es demostri que "no poden complir el que han promès" hauran de respondre davant l'enfadament dels seus propis votants.

Per la seva banda, el líder socialista, Miquel Iceta, ha demanat que no s'utilitzi el nom de la Comissió de Venència per fer un referèndum unilateral perquè aquest organisme i la seva doctrina -ha assenyalat- diu que ha d'encaixar amb la Constitució del país en qüestió. Iceta també ha fet referència al dictamen de la Comissió sobre la reforma de la llei del Tribunal Constitucional i ha posat de manifest que diu que és "legítim" sancionar aquells que se salten la Constitució. 

El PP també ha fet un discurs en la mateixa línia. El portaveu, Alejandro Fernández, ha dit que la Comissió de Venècia està a favor de la democràcia "constitucional" i considera el referèndum com un "complement" a la democràcia representativa. Així, ha carregat contra Junts pel Sí i també Catalunya Sí que es Pot per voler impulsar una consulta que -segons ell- no és legal a Espanya.

RE

Més continguts de